L'estat és d'ells

El vídeo de la concentració ultra a Mataró té un moment molt interessant sociològicament. Així que els mossos ixen a separar els manifestants, es posen a cridar visques a la guàrdia civil i a acusar els mossos de 'il·legals'. La pregunta que hom es faria en qualsevol país seria i per quin motiu aquests senyors criden en favor d'un cos policial i contra un altre. Que no són tots iguals? La resposta nosaltres la sabem de sobres: demanen els seus.

Baixem uns quants quilòmetres i ho comprovarem fàcilment a Almenara. Uns guàrdies civils aturen un conductor, ell els parla en català i açò ho converteixen en un acte de desobediència a l'autoritat i sis mesos de presó, gràcies a la col·laboració entusiàstica d'un jutge. La llengua del conductor té l'estatus d'oficial, però tots sabem que això no vol dir res perquè no és la d'ells.

I si encara volem prosseguir el viatge hi ha un altre contrast molt més feridor. Sis mesos de presó per a un conductor d'Almenara que parla en la seua llengua i tres-cents euros (si és veritat allò que diu La Vanguardia) per a uns energúmens que a Madrid rebenten un acte institucional, agredeixen un diputat, ultratgen una bandera oficial i escampen gas pebre.

Us en recordeu de Frankie, de Terrassa? Va llançar a terra una bandera espanyola i això li va costar dos anys i set mesos de presó. En el nombre de barres que té la tela hi ha la clau de la diferència entre els tres-cents euros que costa ultratjar la nostra, que és oficial, i els dos anys i set mesos de presó que costa ultratjar la d'ells, tan oficial com la nostra.

La qüestió és aquesta. Que la vara de mesurar és distinta i no depèn de l'imperi de la llei sinó de la posició política de cadascú. L'estat espanyol no és una maquinària neutral al servei de tots els ciutadans. És una màquina al servei dels uns i contra els altres. Al servei concretament d'això que López Burniol retratava dissabte a La Vanguardia: 'El grup que, assentat sobre l'estat, el fa servir en usdefruit propi.' Un grup que té en l'espanyolisme la ideologia reclutadora de masses i que té en l'estat –que nosaltres també financem– un instrument, el millor, per a atacar-nos.

No ens enganyem: no parle solament d'anècdotes. De la sentència del Constitucional sobre l'estatut a la llei de partits del País Basc, hi ha un seguit d'actuacions indiscutiblement partidàries de les institucions de l'estat d'una gravetat monumental. Que fan impossible de definir l'estat com un instrument al servei de tots els ciutadans. Ells no hi creuen, en això, sinó que usen l'estat: amb la baixa intensitat i la destrucció en massa combinades. I aquesta és l'arrel veritable del problema.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Aquest estat espanyol no es pot definir com un instrument al servei de tots els ciutadans. No ho és: va contra nosaltres.