Per les dues repúbliques

El líder del PSC Pere Navarro va fer ahir la proposta que abdicàs Juan Carlos en favor de Felipe. Va dir que això seria un gran canvi, cosa que jo no aconseguesc d'entendre. Ni jo ni les seues joventuts, que van córrer a desautoritzar-lo. Que l'abdicació del monarca espanyol ha entrat en l'agenda política ja ho saben fins i tot els de pàrvuls. I també que això no és cap solució.

Ho expliquem en aquest article: l'única legitimitat que la monarquia pot arrogar-se és la victòria de Franco a la guerra. La resta és tot un cúmul d'il·legitimitats encadenades que la seua gestió talossa no han fet sinó complicar. I no sé veure, ara que la tesi aquella ridícula del juancarlisme es desmunta, quin benefici podríem obtenir de continuar tenint un rei. Menys encara el xicot aquest de qui sabem tan poques coses, i que tan estranyes són les poques que en sabem.

De manera que anem cap a la república. Cap a les repúbliques, de fet. Que ens en caldran dues, pel cap baix i ara com ara. Cap a la república catalana independent del Principat i cap a la república espanyola a la resta del territori. Que ens hem de començar a acostumar que aviat en comptes de ser repartits en tres estats serem en quatre, dos dels quals (Andorra i Catalunya) propis. I millorar la situació a tot arreu requerirà en conseqüència pensar en els canvis a tot arreu, també.

En qualsevol cas, que siguen dues, però. Que no ens emboliquen ara amb un canvi de règim que ens puga distreure pel que fa al Principat. Macià ja va tastar aquesta medecina i sabem que el seu gust sempre acaba amargant.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ens hem de començar a acostumar que aviat en comptes de ser repartits en tres estats serem en quatre