Opinió

 

<56/169>

Vicent Partal

14.12.2012

Ho sap tot el país...

Que la policia de Catalunya té un problema amb aquesta seua brigada mòbil, ho sap tot el país. Han passat massa coses impossibles d'explicar i de justificar, des de fa massa anys, perquè ara ningú puga fer l'orni. Tant els governs tripartits com els de Convergència han vist la ‘Brimo’ emprant una violència desproporcionada contra la població. Que ara els comandaments amaguen informació al conseller, si és que ha passat això, supera els límits del que és políticament tolerable. La conseqüència ha estat la dimissió del cap de la unitat. I tanmateix, d'ocasions de dimitir ja n'hi havia hagudes unes quantes, abans.


Els mossos van nàixer amb la pretensió de ser una policia amable, pròxima als ciutadans, de servei. Jo pense que se n’han sortit, però que aquest èxit resta molt tacat pel comportament de les unitats antiavalots. No sóc tan ingenu de pensar que hi pot haver una policia que no reprimesca una manifestació un dia o un altre, però em negue a acceptar que això justifique colps innecessaris com els de Tarragona el dia de la vaga, brutalitats evidents com el braç trencat aquell mateix dia a Barcelona o actuacions directament criminals i que requereixen explicacions abundants i convincents, com la pèrdua d’un ull d'Ester Quintana.


El problema ara ha pres una dimensió nova, que el govern haurà d'encarar si no vol fer la bola encara més grossa. I hi ha decisions que a mi em sembla que no haurien de tardar ni un minut a prendre. La primera, prohibir les polèmiques bales de goma –que pràcticament cap policia europea no fa servir i que s'ha demostrat que són molt perilloses per als ciutadans. Ultra d'això, el conseller Puig –si continua– o qui el substituesca, hauria de reflexionar profundament sobre la tasca i l'actuació dels antiavalots. I no tan sols de reflexionar-hi sinó d'actuar. Perquè la Brimo ha obert una esquerda de desconfiança entre ciutadans i policia que és molt més perillosa, quant a legitimitat social, que no els delictes que té l’encàrrec de reprimir. I això, ho torne a dir, ja ho sap tot el país...

Mail Obert