I de la dimissió de Fernàndez Díaz, no n'hem de parlar?

El Mundo fa dies que interfereix la campanya electoral. A base de publicar històries a les quals jo, personalment, no done gens de credibilitat. Ni pel que explica, ni per la mena de proves que diu que té, ni per l'oportunitat d'ensenyar-les just ara, ni, sobretot i molt important, per l'historial del diari en casos anteriors.

Però no és una qüestió de fe això: cal aclarir-ho. I l'aclariment té dues cares. Per una banda, cal que els acusats es defensen, cosa que ja han fet. Molta gent els ho ha demanat: que diguen que les acusacions són falses i fins i tot que es querellen. I han fet totes dues coses.

Però hi ha un altre aclariment que em sorprèn que no es demane amb la mateixa intensitat des de l'opinió pública i sobretot des de la classe política. I és l'aclariment que hauria de fer la policia espanyola i més concretament el ministre d'Interior, Jorge Fernàndez Díaz.

Perquè El Mundo diu que basa les seues informacions en un esborrany de la policia. I això significa moltes coses, suposant que siga veritat. En primer lloc, que la policia ha investigat la vida privada d'Artur Mas i de més persones sense permís judicial --i cal recordar ací que el jutge del cas Millet ha dit de seguida que ell no en sabia res, d'aquesta investigació. Això havent-hi un procés judicial en marxa és molt greu. A més, si haguessen descobert, diguem-ne circumstancialment i sense voler, alguna cosa nova, la seua obligació era de posar-ho en coneixement del jutge, cosa que evidentment no han fet. I per si no n'hi havia prou, ho filtren a un diari. I ho filtren en plena campanya electoral amb l'ànim evident de ferir.

Segons com, parlem de quatre delictes comesos per una sola unitat policíaca. I com hi reacciona el ministre d'Interior? Doncs dient que ell no pot controlar tots els papers que fa la policia i obrint una investigació fantasma que no aclarirà res abans de les eleccions.

És evident que un ministre no pot controlar tots els papers. Però també és evident que ell té una responsabilitat política sobre tots els papers i sobre el comportament dels seus subordinats. I que si no aclareix amb la rapidesa necessària què ha passat, aquesta responsabilitat l'ha de demostrar dimitint. Per tots els delictes ja comesos i per una cosa més: per haver posat l'aparell de l'estat al servei de la campanya electoral del seu propi partit. Que no és poca cosa.

PD. 1. Sempre m'he manifestat en contra de les querelles judicials contra mitjans, siga el que siga que publiquen. Avui també, doncs. Tothom demanava querella i querella han posat però en els països més avançats hi ha mecanismes d'intermediació que les eviten i que acaben sent molt més eficaços per a tothom. M'agradaria que fora així en el meu també.

PD. 2. I si les acusacions foren veritat? Doncs si es pot demostrar en tornarem a parlar, evidentment en uns altres termes radicalment diferents cap a CiU però iguals cap a la policia espanyola. Perquè una cosa no treu l'altra. En els països seriosos, de nou, l'ús malvat de proves, l'ús intencionant per una funció que no és la judicial, les anul·la. La policia té unes regles i les ha de complir, sempre i en tot moment. Sense ni una excepció.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Segons com, parlem de quatre delictes comesos per una sola unitat policíaca. I com hi reacciona el ministre d'Interior? Doncs dient que ell no pot controlar tots els papers que fa la policia i obrint una investigació fantasma que no aclarirà res abans de les eleccions.