Opinió

 

<55/169>

Vicent Partal

11.05.2012

Avui fem tots cinquanta anys

Avui 12 de maig de 2012, fa exactament cinquanta anys de la publicació de ‘Nosaltres, els valencians’ de Joan Fuster. Un llibre que tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la construcció d’un nou país. I des de VilaWeb us convidem a celebrar-ho.


‘Nosaltres, els valencians’ no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies. Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l’escriuria igual. Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.


Amb Fuster i amb ‘Nosaltres, els valencians’ naix un país. Literalment. Fuster no és el principi de tot. Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república. Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme. Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.


No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant. Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa. I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.


Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència. També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final. Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi. Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s’ha bastit la major part del valencianisme contemporani.


Això quant al País Valencià. Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots. Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització. Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien. Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.


Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d’un dia històric. Us demanem de proclamar als quatre vents, la memòria de l’escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge. 


El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència. Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula #nosaltres la visió que més us identifique. Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma. Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar. I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots #nosaltres.

Mail Obert