A més, negacionistes

Ciutadans, PP i UPyD han denunciat a la fiscalia el congrés d'història 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)', que impulsen l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre d'Història Contemporània de Catalunya. El fet és molt greu. Es tracta d'un simposi acadèmic que, amb motiu del Tricentenari, es proposa d'analitzar l'impacte de la repressió de l'estat espanyol sobre Catalunya i el catalanisme aquests darrers tres-cents anys. Serà una reunió rigorosament acadèmica en què participaran experts que s'han dedicat a estudiar les relacions entre Espanya i Catalunya en el curs de la història. Sorprèn i indigna que noms com ara Josep Fontana, Josep Maria Figueres o Jordi Maluquer puguen ni tan sols ser posats en qüestió. I encara més que puguen ser objecte de cap mena de represàlia perquè volen fer la seua feina, que és simplement divulgar fets del passat.

I ací hi ha la clau de la qüestió: els fets. PP, Ciutadans i UPyD poden molestar-se pel to del debat o considerar que el simposi no hauria de tenir aquest títol, però els fets són indiscutibles i els han de reconèixer. No fer-ho, negar-los, això sí que és greu. La repressió contra els Països Catalans per part de l'estat espanyol no es pot negar sense faltar a la veritat històrica més elemental. I pretenen negar-la, tan sols en nom --i a favor de-- la seua ideologia. Això és un intent de desvirtuar il·legítimament, i contra allò que ensenya el treball científic, la història del nostre país. Com qui nega l'Holocaust o el Gulag.

Poden ser interpretats aquests fets subjectes a estudi? Sí. I és això que vol fer el congrés. Es podrien interpretar des d'un altre angle radicalment diferent? Sí. Només cal que ells organitzen un congrés amb aquesta intenció, que ningú no pensarà mai a prohibir, i que troben científics disposats a ajudar-los-hi, cosa impensable. Impensable perquè no és aquesta la qüestió ni la intenció. A ells, a Ciutadans i UPyD, al PP i al PSC, a Margallo i a tots els qui sorprenentment s'han embolicat amb la qüestió, no els molesta el títol sinó els continguts. I això és particularment greu perquè supera una barrera, la de les amenaces a l'acadèmia, que no es pot travessar sense amenaçar drets bàsics de les societats i fonaments sensibles de la pràctica científica.

En l'actuació quotidiana, PP, Ciutadans i UPyD practiquen una modalitat pròpia del negacionisme, i això es fa ben palès en aquest cas. Pretenen dir que no va passar allò que va passar perquè va contra el seu projecte polític i les seues aspiracions. Però tot allò que els molesta que expliquem va passar. Ens va passar físicament, a nosaltres i tot. Jo mateix vaig nàixer durant el franquisme i a mi em van pegar a l'escola perquè se m'escapaven expressions valencianes. No parle del segle XVII sinó de fa quatre dies. I que passava això, que ens passava a moltíssims de nosaltres a l'escola, no ho poden negar aquests polítics sense faltar a la veritat. Com no poden negar tantes coses més: l'entrada a mata-degolla de les tropes franquistes, abolint la legalitat republicana i autònoma, la cremada de les biblioteques catalanes començant per la de Pompeu Fabra, l'afusellament del president Companys, la persecució dels partits polítics catalans.. i així cap enrere durant tres-cents anys de repressió contra el catalanisme. 

L'opinió dels subscriptors

(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Josep Maria Ribó: Totalment d'acord amb l'editorial. Al 100%. Deixa'm dir, en una línia que no té res a veure amb el contingut de l'editorial, que el títol del simposi no és encertat. La guerra que hem de lluitar ara no és la de recordar tots els greuges acumulats contra l'estat espanyol sinó la de fer un projecte engrescador, pensant sobretot amb aquells que no ho tenen clar.

Volem la independència perquè volem construir el nostre país sense haver de passar per les tutel.les de l'estat espanyol. Potser això ho volem perquè durant 300 anys l'Estat espanyol no ha acceptat la pluralitat i ha estat en contra de Catalunya, però això que ho diguin els llibres d'història. Ara, a setmanes de la pregunta, a mesos de la consulta, no és això el que importa. Ara, a la Generalitat li toca fer un simposi per explicar com ens anirien les coses en una Cat. independent. No a treure els draps bruts de 300 anys d'història. La manera de guanyar és amb un missatge positiu i engrescador. Un missatge negatiu que insisteixi en els greuges només convencerà a aquells que ja estem convençuts.

S'equivoquen els qui han dissenyat aquest simposi (com a mínim el títol). I si en tens algun dubte de tot plegat, revisa la pel.lícula NO. (http://en.wikipedia.org/wiki/No_%282012_film%29)

Kenneth Marsol: Està clar que si no marxem tornarem al "habla en cristiano" d'èpoques no tant remotes.

Jaume Sans: Fa poc vaig veure Hannah Arendt, una excelent película, biografia d`aquella filósofa alemanya d`origen jueu. Feia reflexionar sentir les seves opinions sobre el nazi Adolf Eichmann, qui mai es va penedir dels seus crims contra milers de jueus, simplement perque ell no consideraba que fes res dolent. Es curiós veure com els nostres nazis, (Albert Ribera, Rosa Diez) no tan sols adopten una postura semblant sino que a més tergiversen la realitat, fent-se passar per les víctimes en lloc dels botxins que en realitat volen ser. Si la Sra. Arendt tingués la oportunitat d`estudiar-los podria escriure un estudi molt interessant.

Josep Arranz: Seria qüestió de començar a pensar en denúncies als organismes internacionals per aquesta mena de conductes. No es poden deixar passar i fer el desentès. Si no, se sentiran més i més forts i més i més impunes. Ho pot fer la societat civil, però seria hora que aquesta denúncia a la justícia internacional fos encapçalada pel govern que ens representa. Sense complexos, sense demora i sense deixar passar-ne ni una més sense resposta.

Ramon Torramilans: Molt encertat el tema d'avui. Precisament he trobat a faltar la historia de 300 anys d'opresio d'una majoria ocupant i dominant en tot el procés demanant la independència. Han parlat molt els economistes i poc els historiadors. A mi ningú em va ensenyar la nostra historia i l'he hagut d'anar cercant, de gran i de vell.

Jordi Alberich: No són 300 anys. Des del 1640 en són uns quants més

Josep Usó: Em sembla esperpèntic el caire i la dimensió que està prenent l'ofensiva de l'extrema dreta espanyola en contra d'un simposi d'història. De primer, no deixava de semblar-me anecdòtic. Tìpic d'aquests personatges illetrats però prepotents que són molts dels nacionalistes espanyols. Però es veu que la cosa va més lluny. Voler impedir judicialment que es cel·lebre un simposi sobre història on tots els que hi participen són autoritats en la matèria em sembla digne de la santa Inquisición. Institució, per cert, de molt rància tradició en el seu Reyno. 

Per a mi, que soc de ciències, és com si els alemanys vulgueren impedir un simposi sobre Fritz Haber. Aquest home fou el primer químic que aconseguí sintetitzar l'amoníac i que fou premi Nobel de Química i Benefactor de la Humanitat el 1918 per abaratir els adobs i permetre millorar les collites; però també condemnat, el mateix any, com a criminal de guerra per ser el director del programa d'armament químic alemany en la primera guerra mundial. Tot, països, persones, institucions, tenen llums i ombres. Per això és bo parlar-ne. Per aprendre dels errors. Els espanyols, però, sempre pensen que ho fan tot bé. I si els ix malament, la culpa és de l'àrbitre. O de la gespa. O del vent que feia. Mai d'ells.

És evident que a certs estaments d'Espanya els molesta que es facen públiques certs passatges de la seua història. Ara bé; prohibir que se'n parle no els converteix en mentida. Especialment, si es té en compte que molts dels participants en el simposi no tenen passaport espanyol. Ara, segurament, hauran d'habilitar un espai molt més gran, per encabir als participants inscrits. Pot ser necessitaran l'Estadi olímpic i tot.

De ben segur que ells no han valorat la repercussió que pot tindre al món un escàndol com el que estan aconseguir muntar.  Però és que el "seu món" s'acaba poc més enllà de Chinchón de la alcoholera. Cap a l'est, és clar.

Joan Ortí: La marca blanca del PP és més perillosa que el propi PP tenint en compte que l’extrema dreta espanyola ja està a dins del PP

Octavi Monsonís: Som moltíssims els xiquets i les xiquetes de parla catalana que hem sofert càstigs, burles, insults i humiliacions mil per part dels mestres franquistes pel sol fet de parlar valencià, o perquè no et venia al cap la traducción al castellà d'alguna paraula. No se m'esborrarà mai del cap les befes del mestre perquè vaig dir bledas en comptes d'acelgas. I això és un fet, i els fets no es poden canviar. Evidentment  hi pot haver diverses interpretacions i lectures, però els fets no es poden negar. La història, com qualsevol altra disciplina del saber humà, té el seu mètode científic i la seua investigació. Negar això, negar el mètode i la investigació històrica, que és el que es pretén atacant aquest congrés, és acientífic. I hem de dir que, en aquestes qüestions, el que no és ciència és manipulació i, per tant, feixisme.Aquesta actitud del PP, de Cs i UPiD no és nova. El valencians hem vist com han negat la unitat de la llengua un dia i un altre, negant la ciència filològica i, en conseqüència, manipulant, és a dir, fent pràctica feixista.Però està bé que cada cop més les cartes estiguen cara amunt, i que aquestes actituds seran el pa de cada dia en endavant. Algú haurà de fer pedagogia d'aquests fets per tal de convéncer els indecisos que l'única manera d'alliberar-nos de tota aquesta manipulació i de tots aquests comportaments autoritaris és apostar per la independència. Quina màquina de crear independentistes més eficaç! Que seguesquen amb aquestes barbaritats!

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ciutadans, PP i UPyD poden molestar-se pel to del debat o considerar que el símposi no hauria de tenir aquest títol, però la repressió és indiscutible i l'han de reconèixer.