Opinió
-
I quina credibilitat té aquesta gent?
Vicent Partal
05.11.2012
-
El debat sobre la Unió Europea és una trampa
Vicent Partal
04.11.2012
-
Duran ja és el problema més gros de Mas
Vicent Partal
03.11.2012
-
Puerto Rico interdependent
Vicent Partal
02.11.2012
-
Duran pel no: es mou el règim
Vicent Partal
01.11.2012
-
Tan sols podem perdre si tenim por
Vicent Partal
31.10.2012
-
Aran: no espanyolejarem
Vicent Partal
30.10.2012
-
Aviat hi haurà una contraoferta…
Vicent Partal
29.10.2012
-
Els límits i les formes
Vicent Partal
26.10.2012
-
Aznar no fa gens de por
Vicent Partal
25.10.2012
-
Rajoy contra Mas: la campanya atípica
Vicent Partal
24.10.2012
-
Els valencians podrem demanar un passaport català?
Vicent Partal
23.10.2012
-
Amb la caiguda del PSOE Espanya perd el pal de paller
Vicent Partal
22.10.2012
Vicent Partal
03.05.2011
Deu preguntes (i respostes) sobre la mort de Bin Laden
1) L'operació que ha matat Bin Laden es pot considerar normal?
Ho és. Després dels atemptats de l'11-S la gran prioritat del govern dels Estats Units era de capturar o d'assassinar Ossama Bin Laden. En aquest sentit, la seqüència dels fets, com van localitzar-lo i matar-lo, es pot considerar lògica. Segons la lògica dels Estats Units, és clar.
2) Quina importància té que no el capturassen viu?
Molta. Però no podem passar per alt que quan els soldats americans van entrar en la casa foren rebuts a trets. En aquestes circumstàncies la mort de Bin Laden pot haver estat inevitable, en plena topada. És evident que no era una alternativa acceptable que, un cop allà, Bin Laden s'escapàs.
Ara, que no l'hagen capturat viu té una importància política gran. Si l'haguessen capturat viu hauria acabat, d'una manera o altra, davant un tribunal i podria haver posat en dificultats el govern dels Estats Units, que va ajudar a crear això que avui s'anomena al-Qaida.
Crida l'atenció també que no hagen fet cap presoner. Tota la gent que hi havia en la casa han mort.
3) Bin Laden estava amagat en una casa d'Abtàbad, una ciutat controladíssima per l'exèrcit paquistanès. Com podia amagar-se en un indret així?
Després dels atemptats de l'11-S Bin Laden es va amagar en les zones muntanyoses de l'Afganistan, on l'exèrcit nord-americà va arribar a acorralar-ho, però també en va perdre la pista. Fa anys que s'especulava que era al Paquistan, camuflat en alguna zona urbana.
Que estigués en Abtàbad i no a Karachi o a Islamàbad és, en tot cas, una sorpresa, ateses les característiques de la ciutat. És una ciutat molt militaritzada, hi ha la prestigiosa acadèmia militar del país, i grans unitats de l'exèrcit per la proximitat fronterera amb l'Afganistan.
No hi ha cap dubte que Bin Laden tenia una infrastructura al Paquistan que li permeté de viure amagat durant mesos, o anys, en aquella casa i en aquella ciutat.
4) L'exèrcit o la policia secreta paquistanesa protegien Ossama Bin Laden?
No hauria pogut entrar en una ciutat com aquesta i residir-hi durant anys, si algú no l'hagués protegit. Que aquesta protecció no fóra oficial és més que probable. Però segurament que el servei secret paquistanès en sabia molt més que no explicava. O hi havia membres del servei secret paquistanès, importants i amb recursos, que l'ajudaven.
5) Sabia el Paquistan que els Estats Units eren a punt de capturar Bin Laden?
Segur que no. Tenint en compte els dubtes sobre la lleialtat envers els Estats Units de la policia secreta i de l'exèrcit paquistanès hauria estat molt arriscat de notificar-los l'acció.
Una cosa diferent és què devia passar quan els paquistanesos van saber que dos helicòpters anaven a capturar Bin Laden.
La part més fosca de les explicacions fetes fins ara és, segurament, l'accident 'mecànic' d'un dels dos helicòpters. Pot ser que l'haguessen abatut? Pot ser. Les fotografies de l'aparell suggereixen més això que no una simple fallada mecànica. Podien haver intentat els militars paquistanesos, a última hora, aturar l'atac?
Els helicòpters van envolar-se d'una base paquistanesa i van entrar en una ciutat militaritzada, sobrevolant una gran base militar. Sembla impossible que no foren vistos o observats d'alguna manera per l'exèrcit del Paquistan que en aquella zona es troba en alerta permanent. El silenci del govern paquistanès durant tantes hores encara afegeix més dubtes als fets.
6) Per què tanta pressa a desfer-se del cadàver ?
Un altre punt complicat. El govern americà ha volgut complir el ritual fúnebre musulmà, específicament el ritual wahabita. I una part essencial del ritu és que el cadàver se soterre abans que passe un dia.
La decisió de deixar-lo en mar és més polèmica perquè el cadàver s'ha de soterrar mirant a la Meca, i no s'ha fet. Hi ha una discussió entre els mateixos experts sobre la legitimitat de fer-ho. En tot cas, hauria estat normal de deixar-lo en mar, si hi hagués mort, però no és el cas. L'argument que no volien convertir la seua tomba en un lloc de pelegrinatge és banal perquè els wahabites són soterrats en tombes anònimes.
Aquesta manera de desfer-se del cadàver donarà peu a moltes especulacions, especialment perquè de moment no se n'han publicat fotografies o vídeos.
7) Per què no hi ha fotografies del cadàver?
L'explicació és complexa. Segur que hi ha fotografies i vídeos de l'atac. Però no s'ensenyen per diversos motius. Publicar una fotografia de Bin Laden mort pot indignar una part dels creients. O pot magnificar-ne el mite. O suscitar preguntes incòmodes. Ara, no es pot descartar que en algun moment se'n publiquen, especialment si tenim en compte el precedent del lloctinent de Bin Laden, al-Zarqawi, de qui sí que es publicaren fotografies de la seua mort.
8) Quin és l'impacte de la mort sobre al-Qaida?
La mort d'Osama Bin Laden és un cop enorme per a al-Qaida des del punt de vista moral. Ara, des del punt de vista operatiu serà pràcticament nul. Bin Laden fa anys que vivia aïllat i, de capacitat real de dirigir l'organització, no en tenia gens ni mica.
9) Es poden esperar atemptats com a represàlia?
Sens dubte. Tots els grups que formen al-Qaida provaran de fer un atemptat important o més tan aviat com siga possible, especialment contra interessos nord-americans.
Cal no oblidar, tanmateix, que aquests darrers anys els atemptats d'al-Qaida han estat molt menors, comparats amb el de l'11-S o els de Londres i Madrid. Per tant, la magnitud d'un possible atemptat indicarà també la mesura de les forces d'al-Qaida sense Bin Laden.
10) Com reaccionarà el món àrab i musulmà?
És la gran incògnita. La primavera àrab ha demostrat l'emergència d'una societat jove que no escolta la ideologia gihadista. Les revoltes de Tunísia o d'Egipte s'han fet al marge d'al-Qaida, que pràcticament ni n'ha parlat. Si aquesta oposició democràtica creixerà o si hi haurà un retorn al gihadisme, després de la mort de Bin Laden, és una de les grans preguntes que ara com ara no tenen resposta.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015