L'estabilitat i l'immobilisme

El tresor britànic va fer ahir un gran gest d'estabilitat. Va anunciar que en el supòsit que Escòcia votàs la independència, el Regne Unit assumiria tot el deute que té l'estat, i que en tot cas més endavant ja negociaria amb Escòcia com se'l repartien. La Gran Bretanya creu que el no guanyarà en el referèndum escocès, però al mateix temps sap quin valor tenen aquests gests en la comunitat internacional. Per això, per si de cas algú es posàs nerviós amb la separació escocesa, anuncia que assumirà el deute més enllà d'on li correspondria i tot.

El gest té evidentment una part de posat propagandístic envers els electors escocesos, però sobretot és un gest preventiu adreçat a la comunitat internacional: l'estabilitat, passe què passe, és assegurada. Londres, Anglaterra, la Gran Bretanya o allò que en quede no entraran en cap túnel ni originaran cap conflicte a la comunitat internacional. Un missatge, el de l'estabilitat, que tant els estats com les empreses estimen sobre manera. La Gran Bretanya, membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU i país acostumat a la independència d'ex-colònies, sap com és d'important refermar aquest principi i per això ho proclama. Proclama que, amb independència de què puga fer Escòcia, continuarà assegurant l'estabilitat del Regne Unit, tal com l'hem conegut fins ara o tal com quede passat el setembre. Àdhuc la d'Escòcia. I que per tant no ha d'haver-hi cap problema. 

El contrast amb Espanya és, novament, feridor. Espanya darrerament no para d'omplir-se la boca parlant de la inestabiliitat que presumptament crearia la independència de Catalunya. Es pensa que aquest missatge pot impressionar els altres estats i posar-nos-els contra. Ignora que en el món d'avui ningú, tret d'ells i algunes dictadures, no confon inestabilitat i immobilisme. Com ha tornat a demostrar justament el govern de sa majestat britànica.

I són significatius, en aquest sentit, alguns dels informes internacionals que vam conèixer la setmana passada i que coincideixen, des de països diferents, a qüestionar que siga legítima l'actitud de tancament absolut de l'estat espanyol envers la qüestió catalana --d'immobilisme--. El catedràtic, precisament gal·lès, Huw Evans ho deia ben clar: l'estat espanyol perd la legitimitat si es nega a debatre democràticament un problema polític indiscutible, en aquest cas el català. Cosa que, traduïda, equival a dir que és l'estat espanyol, i no el moviment popular català, que origina inestabilitat internacional. Això de què tothom --tothom sensat-- fuig, com acaba de demostrar la Gran Bretanya.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

En el món d'avui ningú, excepte Espanya i algunes dictadures, no confon inestabilitat i immobilisme. Ho va demostrar ahir la Gran Bretanya.