Europees: sobretot no prenguem mal

Molta gent es va pensar que era possible una llista unitària a les europees, i no ho ha estat. Després es va creure en la possibilitat d'un punt comú a les diverses plataformes electorals, cosa que tampoc no ha estat possible. I fa tota la sensació que, com més temps passe, pitjor. Els partits, els uns més que no els altres, refusen la unitat i en aquestes eleccions els qui tenen la paella pel mànec són els partits. Per tant, no paga la pena d'insistir-hi. Ara...

Encara que no pague la pena d'insistir-hi, em sembla que podem demanar que la campanya siga neta i que s'eviten situacions que puguen complicar la unitat en favor del referèndum que caldrà garantir a la tardor. Una campanya agressiva, plena d'enfrontaments, caïnita, pot portar les coses a un límit que em sembla que ningú no desitja, en principi. Espere que siga així i demane si us plau als partits que respecten aquells contrincants electorals que al mateix temps són els seus aliats en el procés del referèndum.

Entenguem-nos: no dic que s'estalvien les crítiques. Dic que les facen --els uns i els altres-- amb guant blanc i veu elegant. Sense crispar ni cremar els vaixells. Perquè, altrament, faríem un mal servei al país i donaríem al govern espanyol l'alegria més gran. A Madrid continuen pensant que el procés se n'anirà en orri tot sol perquè els partits seran incapaços de treballar plegats. Van quedar desconcertats amb l'acord del desembre i ara han posat tota la il·lusió en les eleccions del maig. Procurem, per tant, tornar a deixar-los amb un pam de nas, que ens hi juguem molt.

L'opinió dels subscriptors:

Lluís de Yzaguirre: Vull pensar que en les sis setmanes que queden els partits recapacitaran o bé la societat civil els passarà pel damunt i muntarà una candidatura unitària amb independents.

En qualsevol cas, aquestes no són unes eleccions més, ni tan sols unes europees més: són les darreres eleccions que el règim neofranquista no podrà aturar, ni suspenent l'autonomia, ni tornant-se a reinventar la constitució del "atado y bien atado". 

Doncs, si no podem respondre en aquesta singularitat amb una candidatura unitària dels partits que estan pel dret a decidir o de la societat civil, no ens quedarà altra via per mostrar aquesta singularitat que promoure una abstenció sense precedents.

Jordi Casadevall: Va ser impossible formar una llista conjunta (de la qual cosa jo no n'era partidari, per cert) i ara tampoc ha estat possible consensuar un punt programàtic comú. Suposo que, a aquestes alçades, és també il.lusori pretendre un míting conjunt durant la campanya, com algú havia proposat, de manera que ens haurem de conformar amb aquest "guant blanc" que ara es proposa. No perdem l'esperança de que els nostres representants polítics, siguin del color que siguin, sàpiguen estar al nivell que esperem d'ells.

Jaume Sans: En veure que no hi havia llista unitària he estat dubtant sobre si paga la pena anar a votar o no. D'entrada pensaba que el millor era abstenir-me, però entenc que cal donar un missatge potent, de participació a Europa. I finalment em sembla que prendre la següent opció: si es presenta algún partit independentista català, en coalició o no amb d'altres partits de l'estat, el votaré abans que no anar a votar a cap d'aquests partits (CiU, ERC, ICV) que no han estat capaços d'aparcar els seus interessos i posar els del pais al davant.

Pep Agulló: La perspectiva tàctica per aconseguir la independència, des del punt de vista dels diferents partits, hauria de ser agafar del programari el tema de la llibertat nacional, que és el que uneix forces, i posar-lo com ariet en les eleccions europees. Atès que no hi ha manera de aconseguir cap acord unitari, com a mínim que la ideológia que pot separar per exemple CiU de la CUP (si participen), no tiri per la borda la unitat en el tema llibertad. Allò de la independència sí, però no a qualsevol preu, no facilitaria les coses perquè aquest punt de vista de puresa ideològica (que em sembla bé) esdevé aquí un obstacle per aconseguir una estratègia concreta entre aliats. En aquest cas la puresa ideològica donaria oxigen a l’Estat espanyol. Actuem amb intel.ligència i audacia. Els vots només tindran sentit si sumen entorn d’una proposta que recolzin diferents formacions polítiques. Ja tindrem temps de passar comptes.

Josep Usó: Realment, incloure un únic punt en el programa electoral de cadascun dels partits catalanistes a favor del referèndum, de la independència o de qualsevol altra cosa, em sembla molt poc.  Si hi ha partits, i n'hi ha, que ni d'això han sigut capaços, no em semblen gaire de fiar. Perquè, al meu parer, els seus dirigents no tenen la capacitat per distingir allò que és important d'allò que no ho és tant. És evident que en moltes coses caldrà dissentir. Que hi haurà temes en els quals serà impossible l'acord. Però en reclamar per a Catalunya allò que en justícia li pertoca, tampoc?

Si volen votar el mateix que votarà el PP o el PSOE, o UPyD, que ho diguen. I que expliquen per què ho fan. Però que sàpiguen que, si ho fan, els ho podrem retreure tota la vida. No es pot ser ecologista i coincidir en vot amb el PP. Per entendre'ns.

Espere que, en general, la capanya siga elegant. Mai cainita.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Podem demanar que la campanya siga neta i que s'eviten situacions que puguen complicar la unitat en favor del referèndum que caldrà garantir a la tardor.