Opinió
-
L'oportunitat de Wert
Vicent Partal
12.12.2012
-
Espavileu-vos!
Vicent Partal
11.12.2012
-
No arribaran al 2015
Vicent Partal
10.12.2012
-
Tornem-ho a explicar
Vicent Partal
07.12.2012
-
Sota sospita
Vicent Partal
06.12.2012
-
Wert: la prova del cotó
Vicent Partal
05.12.2012
-
El qui plega és el qui no hauria de plegar
Vicent Partal
04.12.2012
-
Reconeixement a Jem Cabanes
Vicent Partal
04.12.2012
-
Boluda i el pacte fiscal: mirem-ho així
Vicent Partal
03.12.2012
-
Un vot poc conseqüent
Vicent Partal
30.11.2012
-
Com si fos una amenaça
Vicent Partal
29.11.2012
-
Responsabilitat
Vicent Partal
28.11.2012
-
La victòria és del sobiranisme, la resta és propaganda
Vicent Partal
27.11.2012
Vicent Partal
19.07.2013
Poders gens separats
Això d'Espanya comença a ser un vodevil, amb els escàndols enganxant-se els uns rere els altres. El darrer, enorme, és el descobriment que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, resulta que era, o és, militant del PP. La cosa és francament esperpèntica. És cert que la constitució espanyola permet als jutges i magistrats la militància política. Els magistrats del Constitucional no es consideren membres de la carrera judicial i, per tant, la cosa encara seria discutible. Però, siga com siga, és evident que la constitució no els permet d'enganyar. I el president del Tribunal Constitucional espanyol va enganyar els senadors de diversos partits polítics que el van votar sense saber que en realitat militava en un partit concret.
Tanmateix, no és pas aquest fet el més greu. El fet més greu és que tota l'actuació de Pérez de los Cobos ha respost a la seua militància en el Partit Popular i que, per tant, el Constitucional ha estat matusserament utilitzat en favor d'un partit. Perquè abans de saber-se que ho era podíem pensar, amb benevolència, que tenia una forta coincidència ideològica amb el PP. Però, ara que hem constatat que pagava la quota, fins i tot quan ja era membre del tribunal, el problema pren clarament una altra dimensió.
En qualsevol estat del món el poder executiu i el poder legislatiu són clarament polítics. Hom no pot demanar-los neutralitat de cap manera. La neutralitat, en canvi, és el gran atribut del poder judicial. El poder judicial, i especialment els òrgans més alts del poder judicial, és la garantia que l'estat tracta igual tots els ciutadans. De manera que quan és visible i indiscutible que això no és així la fallida de la credibilitat és absoluta.
Espanya té doncs ara mateix un poder executiu sense gens de credibilitat, sobretot després de les acusacions de corrupció generalitzada dels seus membres. Té un poder legislatiu inoperant, car la majoria absoluta del PP senzillament impedeix que servesca de res. I un poder judicial desprestigiat en general, tacat ara per la mentida del president de l'òrgan superior i desqualificat com a òrgan creïble pel que fa a la separació de poders, que hauria de regir la democràcia. Poca broma...
L'opinió dels subscriptors
Els subscriptors de +VilaWeb reben cada dia un correu on els expliquem en què treballem i quin serà el tema de l'editorial de l'endemà, D'aquesta manera podem sumar els seus comentaris més interessants a aquest article. Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.
Rafael López: Sobre la militància en el PP del president del TC, m'ha estranyat que ningú no hagi comparat el fet amb la destitució del fiscal general de Catalunya quan va insinuar que 'la consulta' era legítima. Va ser destituït fulminantment i ahir van nomenar el seu substitut. Al TC no fan pas això mateix.
Jaume Compte: Em pregunto si totes les sentències i deliberacions ens les que ha participat aquest senyor no haurien de quedar immediatament anul·lades per defecte de forma. Quina imparcialitat podem esperar d'ell en les deliberacions dels recursos que afecten a Catalunya si precisament militar en un partit és per definició no ser imparcial?
Joan Guasch: Hi hagué un període, fins als anys vuitantes, en què aquest TC, tal com ens havien ensenyat a la Facultat de Dret els professors Solé-Tura i Joan Subirats, responia a l'esquema i model de lea corts constitucionals modernes de Washington i de Karlsruhe, que rau en promoure-hi juristes de prestigi realment independents sens perjudici d' una certa adscripció ideològica no-partidista. Tanmateix, la caricatura esperpèntica a la qual assistim actualment (i de quins efectes ja en tenim proves fefaents al nostre país des de fa tres anys) és una altra missa de rèquiem per la divisió de poders i va en el camí de consolidar l'assentament d'un estat autoritari sense contrapesos efectius a tall de control democràtic.
Joan J. Guasch: En un país de tradició democràtica em sorprendria tot això que passa amb els polítics i la societat, però tractant-se d'Espanya (i Catalunya espanyolitza bastant en aquests aspectes) trobo que és només la representació de l'essència d'un país pre-democràtic. L'estructura social espanyola continua essent caciquil i sempre a punt per a un "pronunciamiento". Els dos grans partits han acaparat sense escrúpols el poder aparent mentre que una massa considerable d'alts funcionaris de l'estat, i altres organismes, fan el que han fet sense cap mena d'escrúpol els últims tres-cents anys com a mínim: ostentar el poder sobre la tribu capcota d'una forma gairebé hereditària. Per tant, que un magistrat del TC hagi estat militant d'un dels partits hegemònics, no és que sigui "natural", és que "només faltaria!". Algun dia, els periodistes hauríeu de confegir un mapa d'aquest entramat de poder, qui és fill de qui, o nebot, o sogre... quines famílies copen determinades parcel·les de poder, etc. Més que res com a mapa per aventurers, per saber quin terreny trepitgem.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015