Opinió

 

<52/169>

Vicent Partal

18.09.2012

El moment Cronkite

Walter Cronkite va ser una llegenda del periodisme americà. Presentador durant dues dècades dels informatius de la CBS, la seua opinió va arribar a confondre’s tant amb la veu de l’americà mitjà que un president va tremolar, una nit, davant la pantalla. El 27 de febrer de 1968: a la tornada d’un viatge al Vietnam en guerra Conkrite va obrir l'informatiu amb un llarg discurs que acabava dient: ‘No podem guanyar, més val fer una negociació honorable.' Diuen, diuen, els seus biògrafs, que el president Lyndon Johnson va exclamar: ‘Si he perdut Cronkite, he perdut els americans.'


La manifestació de l’Onze de Setembre, d'avui fa una setmana, va ser un d’aquests rars ‘moments Cronkite’, un manifest contundent i rotund que no deixa lloc a la discussió i que certifica un canvi d’era. Si després del discurs de Cronkite, la fi de la guerra del Vietnam ja va ser una simple qüestió de temps, després de la manifestació de dimarts de la setmana passada, la fi d'aquesta Espanya en què vivim ara és una simple qüestió de temps.


Diuen que la primera reacció de la gent que mirava l’informatiu, aquella nit famosa, va ser d’estupor i la segona de confort, perquè algú, finalment, indicava quina era l’eixida d'aquell conflicte que anava esgarrant a poc a poc la societat americana. També ací val el paral·lelisme: no sé si estupor, però és evident que després de la manifestació s’ha estès un gran confort perquè, finalment, després de trenta anys, veiem l’eixida. Nosaltres.


Perquè també cal dir que a Espanya ningú no ha sabut fer un discurs com el de Cronkite cridant a la negociació honorable. I és que algú hauria hagut de venir a escoltar en directe el clam dels manifestants, igual que Cronkite va escoltar el dels vietnamites. Però ningú no va fer-ho.

Mail Obert