Opinió

 

<52/169>

Vicent Partal

06.09.2012

L'error de la presidenta

La presidenta del parlament es va equivocar molt ahir manifestant la seua angoixa en cas de cobrar menys de tres mil euros. Una frase desafortunada, l'hem pronunciada tots una vegada o altra, però en política hi ha qüestions que són literalment tòxiques i que tot polític ha d'evitar. N'és una, especialment en aquests temps que vivim, parlar del sou o de l'estil de vida dels polítics. Exclamar-se d'haver de passar el mes cobrant tres mil euros quan la població sofreix retallades en alguns casos dramàtiques no és que siga imprudent, per a molts és insultant.


No ens enganyem, tanmateix. La presidenta De Gispert va ser elegida per al càrrec que ocupa no pas en funció de la seua qualitat política, sinó bàsicament perquè el càrrec corresponia al seu partit, vull dir a Unió. I és evident que aquest criteri d'elecció no és el millor quan parlem del segon càrrec més important del país.


Dissortadament, De Gispert ja ens ha brindat més ocasions de crítica. Aquella famosa entrevista d'El País, en què mai no hauria d'haver-se avingut a posar vestida de fada --i el diari tampoc no li ho hauria d'haver proposat. O algunes decisions preses des de la tribuna sense un coneixement profund del reglament i que podrien haver tingut conseqüències ridícules. I ja no parlem de la famosa i inexplicable 'prohibició' d'usar l'expressió 'robar' en relació amb l'espoliació fiscal.


Totes aquestes errades afebleixen molt el parlament, que ahir va viure un dia terrible, amb la dimissió del vice-president Higini Clotas, víctima del joc de cadires socialista.


A mi, m'agraden els parlaments forts i combatius. Crec que són essencials per a la democràcia. Per això ahir vaig restar molt decebut per tot plegat. En un moment clau del país, en què el parlament hauria de fer un paper fonamental, tenim una institució rebregada pels partits i devaluada per la malaptesa dels dirigents. Una pena. I un problema.

Mail Obert