Opinió
-
Aquesta gent que fa millor el país on viu
Vicent Partal
02.01.2013
-
El futur, dia a dia
Vicent Partal
31.12.2012
-
Mandat per a negociar
Vicent Partal
28.12.2012
-
Desmuntar la bogeria valenciana
Vicent Partal
27.12.2012
-
La marca del franquisme
Vicent Partal
24.12.2012
-
Elogi de Pere Navarro
Vicent Partal
21.12.2012
-
L'hora de la generositat
Vicent Partal
20.12.2012
-
L'hora que fa segles que esperàvem
Vicent Partal
18.12.2012
-
The Moment We've Been Waiting Centuries For
Vicent Partal
18.12.2012
-
Per mail...
Vicent Partal
18.12.2012
-
Aquest pacte ha de quedar ben lligat
Vicent Partal
17.12.2012
-
Ho sap tot el país...
Vicent Partal
14.12.2012
-
Ací ningú no acota el cap
Vicent Partal
13.12.2012
Vicent Partal
22.01.2015
Los araneses auràn ara una oportunitat unica
Ièr lo Parlament de Catalonha aprovèt la Lei d’Aran, que reconeis lo caractèr nacional occitan de la Val e lo sieu dreit de decidir en tot moment quinas relacions vòl aver amb nosautres. Es una avançada importanta a rapòrt de doas questions.
D’un costat, es sustot quicòm de capital pels araneses. Vertat es que cap d’autre territòri occitan gaudís de la situacion de respècte e d’autonomia qu'a la Val d’Aran. Vertat es que lo fait que l’occitan siá lenga oficiala dins tot lo Principat de Catalonha e non solament en Aran es un messatge poderós que remarca la consciéncia que Catalonha a del fait particular aranés. Mas es tanben vertat que non pas tostemps avèm agut en compte la valor d’aquesta especificitat.
Aran non es una comarca de mai de Catalonha. Aran, de fait, non es Catalonha, estrictament dit, ni cap de comarca catalana. Administrativament fa partida de Catalonha mas nacionalament es un territòri occitan, coma la nòva lei fa evident. E en consequéncia li cal poder prene las decisions que li convengan en tot moment, sens se veire subordinada als interèsses de la politica catalana. Lo debat sus la division territoriala, ont i aguèt l’intencion de la considerar coma un parçan de mai, en tot la barrejant amb los parçans vesins del Pirenèu, foguèt una granda error qu'espèri que d’ara endavant serà corregida.
L'avançada faita ièr, totun, es tanben importanta per çò qu’es de nosautres meteisses, los catalans. Quand parlam de bastir un país nòu, nos cal parlar tanben d’un país que foncione e agisca d’una autra manièra. E dins aqueste contèxt lo Principat de Catalonha, tot simplament, non pòt preténer far amb la Val d’Aran çò que l’Estat Espanhòl a ensajat far amb Catalonha. De segur, tot aquò provòca de risques evidents. Pendent lo procès d’independéncia se poiriá passar qu’Aran prenguèsse una decision desparièra de la catalana e aquò devendriá una importanta complicacion. Mas, malgrat aquò, aquel seriá lo sieu dreit, inalienable. E los dreits non s'autrejan pas solament se son utiles pel tieu interés. Los dreits son tostemps de dreits, e o son mai encara quand pòdon anar contra tu.
Los araneses auràn ara una oportunitat unica. Abans de mièg an lor caldriá poder far un referendum, s'Espanha los daissa, sus lor futur. E decidir quin avenir desiran. A nosautres çò que nos cal far es èsser a lor costat e los ajudar a decidir en libertat. E acceptar lor decision quina que siá. Fa temps que defendi que lo jorn de l'independéncia caldriá proclamar doas republicas: la catalana e l’aranesa, e pactar una relacion liura entre elas. Aquesta pòt èsser la nòstra proposicion pels amics araneses e non i a besonh de dire que m’agradariá fòrça que l’acceptèssen e que poguèssem aital contunhar amassa, despuèi la libertat, qualques sègles de mai.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015