Opinió
-
Aquesta gent que fa millor el país on viu
Vicent Partal
02.01.2013
-
El futur, dia a dia
Vicent Partal
31.12.2012
-
Mandat per a negociar
Vicent Partal
28.12.2012
-
Desmuntar la bogeria valenciana
Vicent Partal
27.12.2012
-
La marca del franquisme
Vicent Partal
24.12.2012
-
Elogi de Pere Navarro
Vicent Partal
21.12.2012
-
L'hora de la generositat
Vicent Partal
20.12.2012
-
L'hora que fa segles que esperàvem
Vicent Partal
18.12.2012
-
The Moment We've Been Waiting Centuries For
Vicent Partal
18.12.2012
-
Per mail...
Vicent Partal
18.12.2012
-
Aquest pacte ha de quedar ben lligat
Vicent Partal
17.12.2012
-
Ho sap tot el país...
Vicent Partal
14.12.2012
-
Ací ningú no acota el cap
Vicent Partal
13.12.2012
Vicent Partal
02.01.2014
La responsabilitat del món envers Catalunya
El referèndum sobre la independència del 9 de novembre és una mena de tot o res per a Catalunya. Tindrà un impacte enorme sobre la resta dels Països Catalans i sobre el conjunt d'això que avui és l'estat espanyol. Però el vot dels catalans, les circumstàncies que l'envoltaran, seran decisius també en el conjunt d'Europa i potser més enllà i tot. No tan sols hi ha en joc el nostre futur.
La societat catalana ha donat mostres d'una unitat civil, democràtica, plural i positiva que no poden ser menystingudes. La Via Catalana n'és l'exemple insuperable. I els partits polítics catalans han sabut entomar aquest envit. Ho vam veure amb contundència en l'acord del mes passat, en què els dos partits que donen suport al govern, el principal partit de l'oposició i dos grups més de la cambra catalana van aplegar esforços per convocar el referèndum. Els catalans hem posat d'acord des de la democràcia cristiana fins als anticapitalistes; un ventall de pluralitat que no crec que es puga veure avui enlloc més del món. I units, societat civil i classe política, volem votar aquest 2014 sobre la nostra independència i volem que el món respecte i reconega la decisió democràtica del conjunt de la ciutadania.
Perquè apel·lem a la democràcia com a valor universal i no condicionable. Espanya simplement ens nega el dret de votar argumentant que no podem fer-ho amb la seua actual constitució. Això, en ple segle XXI a Europa, és un argument intolerable. Si el govern espanyol pensa que és possible de mantenir un país a la força, contra la seua voluntat, en una situació que el perjudica clarament va molt equivocat. Aquests darrers anys Catalunya ha maldat per negociar amb el govern espanyol la manera de posar fi als abusos de l'estat, uns abusos que han minat i fan perillar l'autogovern pactat a l'eixida del franquisme. Madrid ha dit que no de tot i continua dient que no de tot. alhora que fa recular decennis el conjunt de la societat espanyola. La polèmica recent per la penalització de l'avortament, el renaixement evident dels símbols feixistes i nazis o la monstruosa reforma legal que prepara el PP per a restringir les llibertats d'opinió, expressió i manifestació no poden ser passades per alt.
Els catalans volem viure una democràcia millor i sabem que la podem construir. Però sobretot volem viure la pròpia llibertat. I, en vista d'aquesta voluntat, la resta del món no pot restar indiferent, perquè aquesta indiferència també faria perillar la seua llibertat, la seua dignitat democràtica. La democràcia no pot ser limitada per les lleis i encara menys per lleis condicionades per un règim militar com fou condicionada la constitució espanyola del 1979. El món té, altra vegada, una responsabilitat amb Catalunya i la seua democràcia, i nosaltres ara us convoquem a exercir-la. Amb l'honor que la Història, quan s'escriu amb majúscules, sempre requereix.
(Aquesta és la versió en català de l'editorial publicat a VilaWeb - News from Catalonia, la versió en anglès de VilaWeb, que arrenca avui. He de donar les gràcies als subscriptors voluntaris de +VilaWeb, sense el suport econòmic dels quals no hauríem pogut posar en marxa aquest projecte. I animar als qui no ho sóu encara a fer-vos-en i ajudar-nos així a ser més forts aquest apassionant i decisiu 2014 que ara comença.)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015