Un sistema acorralat

La casualitat ha volgut que tot passàs en les mateixes hores. Que esclatàs definitivament l'escàndol del finançament irregular del PP, que el jutge del cas Palau, finalment!, presentàs les conclusions i que Narcís Serra fos interrogat al Parlament de Catalunya per la seua inquietant actuació a Catalunya Caixa. Torne a dir que això és una casualitat, però la imatge que se'n desprèn és poderosa: veiem un sistema acorralat.

No em faig il·lusions. Ja fa anys que observe el món i el país i he après que la capacitat de regeneració del sistema és molt forta, extraordinària. Podem preveure que es refarà i, ai, qui sap si la independència no és també una manera de refer-se. Però això no priva que, trenta-sis anys després de les eleccions que van configurar el sistema polític que tenim ara mateix, la cruesa de la descomposició d'aquest sistema es manifeste molt clarament. I molt nítida.

És clar que tothom té dret de reclamar la presumpció d'innocència i evidentment que tots hem d'esperar les decisions definitives dels tribunals. Però no ho són tot, les decisions dels tribunals. Millet, passe què passe als tribunals, sempre deixarà una ombra negra i acusadora surant sobre CDC. I Bárcenas sobre el PP. Quant a Serra, només hem gratat un mil·límetre, però això promet.

I és obvi i indiscutible que els ciutadans, una bona part des ciutadans, estem molt farts d'aquest funcionament i pensem que la desconfiança envers la política i els polítics és justificada. Perquè ja hi ha massa casos en què l'actuació de polítics, empresaris, jutges, policia i fundacions no és clara i contrastable. Perquè cada cas que es tanca en fals fa augmentar les ombres i els dubtes sobre el cas veí. Perquè no hi ha regles –i això ho sabem tots– nítides i clares que ens ajuden a moure'ns en el marasme de la corrupció i a treure'n l'aigua clara. El problema és el sistema, simplement. I dins el sistema, els aprofitats i els lladres. I aquesta situació ja reclama a crits canvis molt gruixuts i no únicament declaracions, maquillatges o exquisides cerimònies de la confusió.

L'opinió dels subscriptors. 

Els subscriptors de +VilaWeb reben cada dia un correu on els expliquem en què estem treballant i quin és el tema de l'editorial de l'endemà, Ahir de fet van rebre l'editorial sencer ja escrit així que les respostes que hi ha a continuació són amb l'editorial ja llegit. Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.

Josep Maria Marqués: El sistema es un ser intangible. Es fàcil acusar-lo, inclús per part dels mateixos que se’n aprofiten. Hi hem de posar noms, caigui qui caigui i s’ha d’escaldar el gat. I aixó ho ha de fer la justícia, una bona justícia. Estic cansadíssim (als meus 76 anys) de l’allau de noticies amb la corrupció com a tema. Com podem canviar-ho?

Joan Torres: No sé si  dir-ne "capacitat de regeneració del sistema" o caldria, més aviat, parlar de la "capacitat de perpetuació d'un sistema que, com les males herbes, mai no es poden eliminar del tot...  Crec que aquesta segona interpretació s'ajustaria més a la realitat, no?

Roser Giner: La gent del país que s'està movent. i saps prou bé que es mou i molt, per construïr el nostre país des de baix, amb estructures noves, fer bugada, perque no es pot aprofitar res de res de tots aquests anys de la transició. El que mai he entès, és com els humans, polìtics, empresaris, funcionaris, polícies, jutges, no han denunciat mai a la persona que els ha proposat la corrupció, el 3%, 4%, falsejar factures. Tots, tots, han sucat, i com sabem d'obra pública, és a dir, amb els nostres diners.
Vaig escriure aquest apunt fa un temps. En Toni Farrés, gran alcalde , gran politic i bona persona, sí que va denunciar al constructor que li va posar damunt la taula del seu despatx un munt de diners. Després de la denúncia ningú més es va atrevir a continuar amb aquest joc.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/238972

Laura Teixidó: Crec que fa temps que la ciutadania ha pogut veure que és el sistema que s'ha de renovar i que no funciona. Podíem dir que estàvem retinguts en la 'inòpia', en l'astorament, però ja va sent hora que prenguem protagonisme, com ja s'ha començat a fer, amb el procés d'independència i sobretot per les iniciatives pel canvi social que estan sorgint a casa nostra.
Volem arribar a la plena sobirania però amb un país una mica més net i just, més tolerant i transparent. Venen nous temps i nosaltres, la societat ha de fer un pas ferm cap al protagonisme. I seguir il·lusionant-nos.

Jordi Manchon: afegiria, si em permets, la memòria volàtil dels electors, ganduls a la hora de fer política i impulsius al crit mediàtic quan venen les eleccions. Em pregunto quins partits polítics quedaran el dia que sigam independents, que se'n farà de CiU  i del PP i de les restes del PSc...? Caldrà fer alhora la gran revolució democràtica o l'hem de fer abans.... els de les CUP estàn tot el dia discutint el mateix 50% a cada bàndol....
Quina llàstima que en López Tena no se l'escolti la gent.... que passaria si anés vestit com el David Fernàndez?

Pep Agulló: La frase: "...i evident que tots hem d'esperar les decisions definitives dels tribunals." introdueix el concepte de que sembla que els tribunals estan per damunt de la crisi del Sistema (així es podria interpretar), quan en formen part.  Moltes vegades en són determinants per donar legalitat democràtica a tots aquests afers. És més, res no podem esperar d'ells quan veiem que estan tan polititzats. Per això les conclusions de la Justícia no són aigua clara.No en aquest Sistema polític.
Per altra part, la frase: "és una situació que reclama a crits canvis de molt volum i no només declaracions, maquillatges o exquisites cerimònies de la confusió". S'hauria d'apuntar que el canvis no poden venir de les forces que apuntalen el sistema, sino d'un salt col·lectiu en la conciència dels ciutadans que s'està endegant per vies encara minoritàries però imparables. Un canvi de paradigma no és qualsevol cosa. Requereix temps i una societat madura i culta que no es deixi emportar per la reacció visceral tan pròpia de la Història d'Espanya.

Joan Inglada: Crec que hi ha bona gent dins la partitocràcia, que han de ser els que no veuen que el sistema és allò del "conte de mai acabar". Fa temps que em pregunto si el camí per a "canvis de molt volum" són les CUP, elProcés Constituent d'Oliveres-Forcades i el Parlament Ciutadà d'Itziar Gonzàlez o la Cooperativa Integral Catalana? O potser totes quatre en l'ordre exposat?

Francesc Aguilar: No tinc massa que afegir, assenyalar que "el problema és el sistema" és ho que ha dit aproximadament David Fernàndez a Josep Cuni en la recien entrevista, crec que ha dit "no hi ha corrupció dins el sistema , la corrupció és el sistema" o paregut. Però crec que aquesta idea és compartida ja per molta gent i visualitzable molt clarament. És una corrupció extrema difícil de minimitzar com tu dius.
En aquesta tesitura,  linies d´acció política directa tipus 15 M pot superar el paper de "conciència ciutadana " cap a les autoritats de l'ANC i buscar la Concentració per una Declaració d'Independència per Aclamació Popular  https://www.facebook.com/events/183088651868778/

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El cas Bárcenas, el cas Millet, Serra al parlament... És una casualitat, però la imatge d'un sistema acorralat és poderosa.