Opinió

 

<51/169>

Vicent Partal

20.02.2013

Sóc un hexakosioihexe- mkontahexafòbic

Ja ho saben, i si no ho saben són els únics, que segons la televisió pública d’aquest país els espies del país veí resideixen a Diagonal 666, Barcelona. Cosa que té la seua gràcia. Diuen, conten i no paren de xerrar per cercles de Barcelona que el CNI, els espies espanyols, arriben l'un rere l’altre i s’hi van instal·lant, amb ganes i ordres d’aturar el pas a la independència. És la seua feina, és clar, però jo m’he de declarar hexahosiohexekontahexafòbic. 


Perquè 666 és el nombre de la bèstia --cosa que els xicots espavilats xicots del CNI supose que no es van aturar a analitzar ni un segon. Efectivament, es tracta d’un nombre les arrels del qual es remunten a l’època inicial de les matemàtiques, quan encara els signes tenien significats màgics. A més, en els textos sagrats cristians, 666 identifica, ni que siga molt confusament, una mena d’anticrist, el personatge més antagonista imaginable. I el que més cal combatre.


Però, dissortadament, molta gent confon el 666 amb 6,6 i 6. Que no és igual ni de bon tros, tot i que cal reconèixer que s'hi assembla molt. Més que confondre'ls hauria de dir que pensen que tant hi fa. I un dels resultats més curiosos d’aquest error és el nom de la síndrome dels qui no suporten la bèstia. El van prendre del grec i ho van fer en la versió que compta cada guarisme separadament, cosa que dóna com a resultat que els qui pensem que en el 666 s’amaga el pitjor i no volem cap tracte amb ells som uns hexakosioihexekontahexafòbics.


A molta honra, ep.

Mail Obert