Opinió

 

<50/169>

Vicent Partal

12.02.2014

'De la capa un sayo'

De les dites de l'idioma espanyol, aquesta sempre m'ha agradat molt: fer 'de la capa un sayo'. La capa tothom sap què és i el 'sayo' era un vestit llarg i balder que feien servir els camperols per a cada dia. Significa que en un moment determinat fas blanc allò que era negre sense retre'n comptes a ningú, tot i que hages capgirat de dalt a baix les coses que abans deies que eren inamovibles. Diuen que les frases fetes reflecteixen la personalitat dels pobles i, si és així, aquesta és magnífica. Perquè l'estat espanyol, d'això en sap un munt. I avui en tindrem un nou exemple, amb la votació de l'abolició de la jurisdicció universal.


Ja ho sabeu: l'Audiència Nacional espanyola, en una excelsa mostra de cinisme, va decidir de jutjar tres ex-dirigents xinesos, acusats de genocidi al Tibet. Com era previsible, la cosa va obrir un conflicte seriós entre Espanya i la Xina. El poder judicial és independent del poder legislatiu i de l'executiu, però es veu que no pas sempre. Perquè la protesta xinesa contra el poder judicial espanyol es resoldrà avui mateix fent votar al parlament una reforma exprés de la llei orgànica del poder judicial. Amb això s'eliminarà l'anomenada jurisdicció universal i, per tant, l'Audiència no podrà perseguir els dirigents xinesos.


El PP té tots els altres grups del parlament en contra, però això tant se val. I no ha consultat ni el Consell General del Poder Judicial ni el Consell d'Estat: en comptes de presentar un projecte de llei del govern ha fet la trampeta de presentar una proposició de llei del PP. Tot en quinze dies!, que sembla que és un autèntic rècord.


El resultat? La democràcia feta miques, els límits del poder absolut esborrats i un conflicte amb la Xina resolt a còpia de violentar tothom. Especialment les víctimes, perquè, per tal de salvar la cara davant el govern xinés, aquesta proposició impedirà també de jutjar els assassins de José Couto o els culpables de l'ablació de dones espanyoles als seus països d'origen. Ells tenen un problema i decideixen fer 'de la capa un sayo' i tirar milles. I les conseqüències, ni les miren. Així funciona Espanya...


PD: No em puc estar de fer un darrer comentari. Abans he dit que l'Audiència Nacional espanyola era cínica. M'explique. Primer em sembla enorme que Espanya precisament acuse ningú de genocida, perquè a ella és difícil de guanyar-la en aquest terreny. Però en segon lloc trobe més que divertit que un sistema judicial que encara no ha jutjat cap dirigent franquista tinga la santa barra d'anar-se'n a la Xina a donar lliçons. En fi...




L'opinió dels subscriptors


Victor Serra: No em sembla gens agosarat pensar que quan repassarem els quatre anys de majoria absoluta del PP els podrem qualificar com els més foscos de la democràcia espanyola. Un retrocés sense precedents.


Pep Agulló: L’Audiència Nacional és l’instrument de què disposa l’Estat per defensar els seus interesos contra tot formalisme democràtic que li ha exigit l’homologació amb Europa. No ens ha d’estranyar, doncs, que d’aquest tribunal fill del TOP franquista, surtin les més abjectes accions repressives que donen cobertura antidemocràtica a l'Estat: llei antiterrorista, tortures, ilegalitzacions, etc. És la “justícia bruta” dins la justícia espanyola i molts “democrates” hi conviuen amb tota normalitat i li demanen amb tota candidesa, cobrint-se la seva covardia, que investigui els crims del franquisme, o que ilegalitzi l’ultradreta. El que cal és que desaparegui. Fóra bo que la nostra independència també fos la seva tomba.



(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Mail Obert