De quin Francesc parlem?

Els rituals vaticans són fascinants. Una aparició de tan solament dos minuts al balcó ha desfermat una corrua de comentaris sobre el mínim detall relacionat amb el nou papa. Vestia amb senzillesa, no portava la creu daurada, s'inclinava per a pregar... És massa prompte per a saber si això i tot el que sabem del seu passat és indicatiu d'un possible canvi de rumb de l'església. Tan prompte que encara no sabem per quin Francesc ha triat el nom, amb totes les implicacions d'aquesta decisió.

És per Francesc d'Assís o per Francesc Xavier? La primera reacció de tothom ha estat entendre --hem volgut entendre, diria jo-- que el nou papa triava el nom pel fundador dels franciscans i les clarisses, un home que ha passat a l'imaginari col·lectiu com el representant de la pobresa volguda, cercada. Com algú que va arribar a una església opulenta i rica com mai i hi va controntar la pobresa. Però hi ha una altra possibilitat. Que aquest Francesc provinga del sant basc Francesc Xavier, un dels grans jesuïtes --en els quals milita el nou papa-- i agressiu evangelitzador a l'Àsia, sobretot.

Aviat el nou pontífex ho aclarirà, però fixem-nos si en seria, de diferent, el missatge: un papa preocupat sobretot per la pobresa o un papa preocupat sobretot per l'evangelització, per l'expansió.

És clar que això no és pas l'única cosa interessant que haurem de saber-ne. Ni la més important. La seua relació amable amb la dictadura militar segurament és el punt més feble de la seua biografia, el més perillós per a ell i el que podria resultar catastròfic per a l'església si s'acabàs de demostrar. Tots ho sabem, que no s'hi va oposar, i sabem que ni tan sols va fer de Tarancon --l'il·lustre cardenal de Borriana no es va oposar ferotgement a Franco però va plantar-se en ocasions molt sonades, tant que els ultres li volgueren la mort. Bergoglio haurà d'aclarir, ara amb tots els focus del món al damunt, si és cert que no va fer res per evitar la persecució de capellans compromesos amb la democràcia. I si no se'n surt, a l'enorme llista de problemes que ja suporta la seu romana n'hauran d'afegir un de nou. Que potser ja és massa.

PD. El papa ha aclarit que es referia a Francesc d'Asís

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La relació amable amb la dictadura militar segurament és el punt més feble de la seua biografia, el més perillós per a ell i el que podria resultar catastròfic per a l'església si s'acabàs de demostrar.