Opinió
-
O és sí o és no
Vicent Partal
22.01.2013
-
Les pensions perillen... si ens quedem a Espanya
Vicent Partal
21.01.2013
-
Què hi ha a Mali?
Vicent Partal
18.01.2013
-
L'Espanya deslleial
Vicent Partal
17.01.2013
-
La (relativa) importància dels mitjans
Vicent Partal
16.01.2013
-
La covardia de Duran
Vicent Partal
15.01.2013
-
Hora de negociar
Vicent Partal
14.01.2013
-
Una declaració que obliga
Vicent Partal
11.01.2013
-
Barcelona s’escapa del seu mite
Vicent Partal
10.01.2013
-
La responsabilitat de Duran
Vicent Partal
09.01.2013
-
El roc a la faixa
Vicent Partal
08.01.2013
-
Rato: com volen que no ens indignem?
Vicent Partal
07.01.2013
-
Un estat, una selecció
Vicent Partal
03.01.2013
Vicent Partal
21.02.2013
Per les dues repúbliques
El líder del PSC Pere Navarro va fer ahir la proposta que abdicàs Juan Carlos en favor de Felipe. Va dir que això seria un gran canvi, cosa que jo no aconseguesc d'entendre. Ni jo ni les seues joventuts, que van córrer a desautoritzar-lo. Que l'abdicació del monarca espanyol ha entrat en l'agenda política ja ho saben fins i tot els de pàrvuls. I també que això no és cap solució.
Ho expliquem en aquest article: l'única legitimitat que la monarquia pot arrogar-se és la victòria de Franco a la guerra. La resta és tot un cúmul d'il·legitimitats encadenades que la seua gestió talossa no han fet sinó complicar. I no sé veure, ara que la tesi aquella ridícula del juancarlisme es desmunta, quin benefici podríem obtenir de continuar tenint un rei. Menys encara el xicot aquest de qui sabem tan poques coses, i que tan estranyes són les poques que en sabem.
De manera que anem cap a la república. Cap a les repúbliques, de fet. Que ens en caldran dues, pel cap baix i ara com ara. Cap a la república catalana independent del Principat i cap a la república espanyola a la resta del territori. Que ens hem de començar a acostumar que aviat en comptes de ser repartits en tres estats serem en quatre, dos dels quals (Andorra i Catalunya) propis. I millorar la situació a tot arreu requerirà en conseqüència pensar en els canvis a tot arreu, també.
En qualsevol cas, que siguen dues, però. Que no ens emboliquen ara amb un canvi de règim que ens puga distreure pel que fa al Principat. Macià ja va tastar aquesta medecina i sabem que el seu gust sempre acaba amargant.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015