Opinió
-
O és sí o és no
Vicent Partal
22.01.2013
-
Les pensions perillen... si ens quedem a Espanya
Vicent Partal
21.01.2013
-
Què hi ha a Mali?
Vicent Partal
18.01.2013
-
L'Espanya deslleial
Vicent Partal
17.01.2013
-
La (relativa) importància dels mitjans
Vicent Partal
16.01.2013
-
La covardia de Duran
Vicent Partal
15.01.2013
-
Hora de negociar
Vicent Partal
14.01.2013
-
Una declaració que obliga
Vicent Partal
11.01.2013
-
Barcelona s’escapa del seu mite
Vicent Partal
10.01.2013
-
La responsabilitat de Duran
Vicent Partal
09.01.2013
-
El roc a la faixa
Vicent Partal
08.01.2013
-
Rato: com volen que no ens indignem?
Vicent Partal
07.01.2013
-
Un estat, una selecció
Vicent Partal
03.01.2013
Vicent Partal
21.11.2012
El delta de Xàtiva
Barcelona va lliurar ahir a Raimon la medalla d'Or de la ciutat. Fou un homenatge vibrant a un home, a un artista, que honora Barcelona, que ens honora als valencians i que honora la cultura catalana. L'excusa, alguna n'hi havia d'haver, era que feia cinquanta anys que Raimon havia cantat a Barcelona per primera volta...
El regidor de Cultura de la ciutat, Jaume Ciurana, va prendre la paraula breument, però digué un cosa que em cridà molt l'atenció: que Barcelona era un delta que projectava la cultura catalana en la mar de la cultura universal, però que, com tots els deltes, s'alimentava de la terra i de l'aigua que venia del rerepaís. De Xàtiva, va dir, en aquest cas --per cert, davant la regidora de Cultura de l'ajuntament xativí, present també en l'acte.
Ho matisà encara: Barcelona, digué, és deutora de tot el país, aprofita el país sencer i a la vegada és conscient del seu paper de ciutat cosmopolita, de port d'eixida de la catalanitat. Ho digué amb modèstia, remarcant que Barcelona necessitava la catalanitat més encara que no la catalanitat necessita Barcelona. Però amb la convicció que l'equilibri entre un país que crea Raimons i una ciutat admirada al món és un projecte engrescador i necessàriament interessant per a tothom.
I jo em vaig imaginar d'ací a un any, d'ací a dos potser, quan Xàtiva i Barcelona seran cadascuna a una banda de la frontera, i vaig entendre que la superació de les ratlles administratives era el delta. Perquè quan Catalunya serà independent, Xàtiva continuarà aportant Raimons al riu de la cultura catalana i Barcelona podrà continuar posant-se, potser amb més potència i tot, al servei de la cultura que li dóna sentit i la fa única.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015