Opinió

 

<50/169>

Vicent Partal

14.05.2012

Però quant val Duran?

Aquesta és ben bé la pregunta del milió de la política catalana. Quant valen, electoralment, Duran i Unió? Quant perdria o guanyaria CDC, si anés per separat? Quants vots aconseguiria Unió? Quants vots podria aportar al PP, si optara per unir-s'hi? La resposta, òbviament, ningú no la té, perquè l’alquímia electoral d’aquest país és complicada i ningú no gosa dir una xifra. I d'això, ells en trauen profit adoptant posicions sorprenents, que sempre sembla que tinguen un punt més de conflicte amb el seu soci gran que no cap altra cosa.


En aquest congrés d’Unió Duran ha arribat a aconsellar a Vila i Abadal que deixàs el partit i se n'anàs a CDC perquè és independentista --supose que n'hem de deduir, doncs, que els independentistes no tenen cabuda a UDC. I no solament això: Duran ha dedicat el temps que no necessitava per a consolidar el seu domini (etern) del partit a blasmar l’independentisme. I si bé és cert que va fer uns quants jocs verbals dels seus, ha quedat clar que Unió Democràtica rebutja l’horitzó de la independència. Cosa que, tal com està el país, sorprèn notablement.


Perquè, sincerament, ja seria curiós que, en un partit com UDC, no hi tingueren cabuda els independentistes, ara que hi ha independentistes a gairebé tots els partits d’obediència catalana, tret de Ciutadans. D’aquest congrés, Unió no solament no n'ix més independentista, en el moment que el país ho és més que mai, sinó que va contra corrent i amenaça l’independentisme. Principalment per molestar el seu soci i mantenir una tensió que li proporciona rèdits? Per acostar-se al PP? És simplement una derivació del personal model de fer política de Duran, encantat de viure a Espanya? Supose que ho anirem veient aquests mesos vinents, però el component de picabaralla interna, amb Convergència, no el perdria de vista.


Fa anys em va sorprendre veure militants de la Unió de Joves fent voleiar banderes estelades vermelles. La resposta que em varen donar, quan els vaig demanar com era que uns democristians anaven amb la bandera de l’independentisme d’esquerres i no amb la del triangle blau, va ser tan sorprenent com aclaridora: ‘Si CDC gasta l'una, nosaltres gastarem l’altra’.


Com en tantes coses, aquesta actitud, un pèl infantil, potser es posa a prova en un moment de màxima tensió com l’actual. Convergència ha fet un pas endavant clar, si més no ideològicament, i el sobiranisme ara és part del seu ideari. Si això tant molesta Unió, potser és que s’acosta el moment en què els homes de Duran hagen de demostrar que són alguna cosa que realment semble un partit i es presenten a unes eleccions sols. Resultaria edificant i sobretot molt clarificador. I de passada, podríem respondre la gran pregunta de la política catalana...

Mail Obert