Opinió

 

<5/169>

Vicent Partal

09.02.2014

Com cal respondre a la provocació?

Tota provocació pretén apartar-te del camí per fer-te entrar en una via més favorable a qui provoca. Aquest és l'element clau que cal tenir al cap a l'hora d'analitzar i respondre a fets com els que es van viure ahir a Sant Celoni. Una parella de la guàrdia civil, d'uniforme, entra a la plaça --plena perquè era dissabte--, on hi havia una paradeta independentista, i d'una manera ostensible va assenyalant balcons i apuntant. Què volien? Posar nerviosa la gent i provocar un incident. No se'n van sortir.


Des del punt de vista policíac el fet no tenia gens de trellat. Què en treuen, d'apuntar balcons des del centre de la plaça, sense comprovar l'adreça correcta de cada balcó i, per tant, sense saber qui hi viu? Res. Però això no ens ha de fer estrany. En realitat, no els interessava saber qui penjava estelades, sinó que volien provocar un incident. Per a què? Per a justificar una reacció posterior o per a vendre-ho com un atac violent. Si no haguessen volgut provocar no hi haurien anat un dissabte al matí; qualsevol altre matí és més discret. Si no haguessen volgut provocar no hi haurien anat vestits amb l'uniforme de la guàrdia civil, un uniforme massa llampant per a unes tasques suposadament d'intel·ligència, que sempre demanen discreció. Si no haguessen volgut provocar no haurien fet gests ostensibles com els que els testimonis descriuen. Eren allà per a cridar l'atenció i provocar.


I com cal reaccionar contra això? Sobretot no caient en el parany. Qualsevol acte violent a la plaça ens hauria fet mal. Les millors respostes són dues. L'una, la ironia, la rialla, la festa i la broma. La reacció de Twitter i semblants: burlar-se'n, fer xerinola. Demostrar-los que ni ens impressionen, ni ens fan por ni som tan babaus de caure en el seu joc.


Però hi ha una segona reacció que cal exigir: la política. L'Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació, la Generalitat, els partits polítics, han d'exigir aclariments a la delegada del govern espanyol i al ministre d'Interior. Han de denunciar l'actitud d'aquests agents i el seu comandament i han de trobar la manera d'impedir-los que ho tornen a fer --i la llei de protecció de dades potser és un bon camí--. El Parlament de Catalunya ha de dir-hi la seua. Ha de defensar els ciutadans que tenim el dret de posar al balcó allò que ens done la gana. I ha de recordar a la guàrdia civil que les seues competències al Principat són mínimes i no tenen res a veure amb això que ahir feien al Vallès.

Mail Obert