O val contra Catalunya o no val

La història de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és complexa, malgrat que la institució té tot just divuit anys. L'AVL va nàixer fruit d'un consens controvertit entre Jordi Pujol i Eduardo Zaplana, consens sobre el qual ha pesat l'ombra de la polititzada composició de l'ens. Amb afany d'acontentar tothom, van fer seure junts filòlegs coneguts i gent de credencials més que dubtoses. La voluntat confessada era d'acabar la 'batalla de València'. I el pacte consistia a crear una institució privativa valenciana, que formàs part de la Generalitat, per anul·lar el fantasma del pancatalanisme en canvi de no desviar-se de la normativa fabriana.

Però el camí de l'acadèmia no ha estat senzill, perquè hi ha equilibris que són molt difícils de mantenir. Algunes de les decisions que ha pres han estat molt i molt discutides per l'excés dialectalista. I les giragonses que va haver de fer per definir què era 'el valencià' figuraran durant molt de temps en el podi dels eufemismes enrevessats. Amb tot, és cert que l'AVL es va anar distanciant del consell, però és que ningú que estime la llengua no pot estar-se de criticar amb duresa la política lingüística d'aquest govern. I el tancament de Canal 9 en va ser la prova definitiva. Una entitat com l'acadèmia no podia callar mentre es tancava el principal mitjà de comunicació valencià. I no va callar.

L'ambient enrarit entre l'acadèmia i el govern finalment ha esclatat de resultes de l'equiparació que fa dels mots 'valencià' i 'català' en el 'Diccionari normatiu'. Ha estat tenir-ne notícia i eixir enfurismat tot el PP a atacar l'AVL amb uns arguments, en algun cas, enormement reveladors. Com el de Serafín Castellano, que ha dit que 'equiparant el valencià i el català, l'AVL perd tot el seu sentit'. Traduit: o l'AVL serveix per a enfrontar els valencians amb Catalunya o no serveix de res.

I això és ben significatiu. Primer, perquè exemplifica la descarada utilització de la llengua que ha fet sempre el PP valencià: únicament els interessa si és per a combatre Catalunya. Si no, 'el valencià' simplement no val ni té cap interès. I segon, perquè torna a exemplificar una cosa que el Principat sembla voler ignorar tossudament: que Espanya juga la partida contra el sobiranisme sobre un tauler més gran que no el que fa servir el Principat. I no sé si cal recordar que jugar en inferioritat de condicions sempre és un risc. Oimés si ho fas voluntàriament.

L'opinió dels subscriptors

(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Lluís Antoni Navarro. Que el PP ataque l'AVL no fa la seua creació i les seues actuacions menys perjudicials per a la unitat del català. Quan Matas va intentar importar l'invent a les Illes Balears tothom, a l'uníson –comunitat educativa, cultural i política– digueren que era un intent secessionista. Ja veus: l'original era un cúmul de bondats i tanmateix la còpia la rebutjaven per secessionista. Però els valencians ens ho mengem tot i intentem pair-ho, encara que siguen cudols d'un quintar. Potser ens caldria ser una mica més crítics. Sovint acabem gitant-nos amb els nostres enemics. I encara ens sorprenem si en alçar-nos de matí tenim el cos cosit a ganivetades.

Josep Usó. La utilització descarada de la mentida respecte de la llengua per part del PP –especialment el PP valencià, però en general el PP–, sense massa ajut per part del PSOE, només pot servir per a tractar de desunir. Ara és l'hora de parlar clar. Si l'única cosa important és 'l'opinió dels valencians', de la mateixa manera que es decideix que el valencià i el català són diferents, es podria decidir que al País Valencià no regeix la llei de la gravetat, o que els bacteris, com que són menuts i no es veuen a ull nu, no existeixen.

És evident que el qui defensàs això seria un estúpid. Doncs el qui defense la diferència inexistent entre dues varietats de la llengua, també ho és. I cal dir-ho clar i alt. Si a Barcelona i a València, 'lladre', 'corrupte', 'ignorant' o 'traïdor', es diuen exactament igual deu ser per alguna cosa. 

Ja farien bé els del Principat de ficar cullerada en l'atac. Això els permetria d'ampliar el terreny de joc. I que no tinguen por. No hi ha més botiflers, a València. Ja juguen amb tots els efectius que tenen. No en tenen més.

Marc Pastor: Només volia apuntar que dius que al PP li interessa el blaverisme per enfrontar-nos amb Catalunya, i jo afegiria que amb la intenció de no parlar d'altres temes que el tenen acorralat. En eixe sentit em sembla significativa la tèbia reacció de Compromís comparada amb la del PSPV o la d'EUPV. Potser és millor no fer-los tant de cas ni deixar-los marcar així l'agenda política valenciana. De veritat volen que parlem de catalanisme el dia en que sabem que estan a sou de Mercadona? En eixe joc només podem que perdre, em pense.

Octavi Monsonís: Que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua equipare les denominaciones valencià i català significa que el pes acadèmic ha prevalgut sobre el pes polític entre els membres que componen la institució, això o el descrèdit científic internacional per a l'Acadèmia i per als seus membres, una bona part dels quals, professors universitaris.

Ara bé, l'Acadèmia té potestat normativa sobre el valencià i, en conseqüència, les seues decisions han de ser seguides per les intitucions valencianes. Mentre definien el valencià amb circumloquis que no s'entenien el govern del PP podía fer la viu-viu, és a dir, fer un discurs secesionista però escriure amb ortografia unionista. I així tots contents, els anticatalanistes sentien dels governants del PP allò que volien escoltar i els catalanistes comprovaven que els escrits oficials estaven escrits correctament.

Ara el diccionari normatiu diu clarament l'extensió territorial de la llengua, que anomena valencià, però que també pot dir-se català. I aquest redactat és tan clar que no es pot amagar, cosa que trenca el discurs anticatalà oficial del govern valencià. Per això bramen contra l'Acadèmia que ells han creat i anuncien que ja no té objecte mantenir-la.

Molts havíem considerat inútil la creació d'una Acadèmia normativa essent que ja disposàvem de l'IEC. Encara ho continue pensant, però bo és reconéixer que han estat valents amb aquesta decisió. Cosa que els dignifica i els reconcilia amb una bona part del valencianisme cultural que, com és sabut per tothom, és catalanista.

De ben segur els brams del PP aniran en augment. En aquests moments en què perden de manera accelerada el suport polític dels ciutadans valencians i comencen a donar per perduda la Generalitat, en aquest moments, dic, faran un discurs anticatalà rabiós i falsari i pretendran erigir-se en els màxims defensors de la valenciania, amb l'esperança d'aturar la sagnia de vots que perden i, fins i tot, recuperar-ne. Aquesta ha estat fins ara la recepta per guanyar elecció rera elecció: ser més anticatalans que ningú, ser els valedors de l'autèntic valencianisme, ser els màxims defensors de "lo" nostre. El mal és que arriben tard, ja no se'ls creu ningú.

Clausuraran, doncs, l'Acadèmia perquè ja no serveix als seus fins partidistes, i serà una institució més a sumar a la llarga llista d'institucions que el govern del PP ha finiquitat: TV3, Cat-Ràdio, TVV, Ràdio 9, començament de l'eliminació de l'ensenyament en valencià… Caram, són com Atila, per on passa el PP no torna a créixer l'herba, en el nostre cas la llengua, són els sepulturers del valencià.

Josep Jallé: Algunes consideracions, per com estan anant les coses, amb el darrer esperpent sobre l’AVL. Les consideracions de que al País Valencià, com molt be dius, també forma part del tauler d’escacs sobre la llengua que la Espanya eterna hi juga, amb avantatge. Però és que, parlant fa poc amb Ferran Carbó de la Càtedra Joan Fuster de la UV, la realitat es que al País Valencia s’ha fet majoria absoluta amb la voluntat de que el PP faci i desfaci. I quan desfà, sincerament les reaccions son poc, com ho diria .... fervoroses. A les Illes segueixen el model estàndard del PP sobre la caça de la llengua, però les reaccions, especialment dels docents, han estat molt concretes, coordinades i sostingudes. Llavors, jo em pregunte, què podem fer per tractar de col·laborar a modificar la percepció de la realitat perquè el PP deixi de ser majoritari en els territoris germans de llengua i cultura?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Al PP valencià la llengua únicament li interessa si serveix per a enfrontar-nos contra Catalunya.