La marca del franquisme

El cas dels policies sorprenentment descontrolats que s'han dedicat a fabricar proves incriminatòries contra CiU i els seus dirigents demostra d’una manera magnífica, sublim, fins a quin punt la transició va ser un fracàs. Perquè, feta tal com es va fer, no va servir per extirpar la mentalitat franquista d'algunes de les institucions clau de l'estat.

Això que va publicar ahir el diari El País només s'explica per la pervivència del concepte de l'antipàtria, tan arrelat en la mentalitat de la dictadura. Són policies que no van viure l'època de Franco però a qui –com que ningú no va fer neteja a la institució– els han transmès els valors del franquisme, intactes.

En una democràcia normal, els funcionaris de l'estat es posen al servei de la nació sencera. Però no en una dictadura. I allò en què el franquisme creia amb fermesa s'ha traspassat culturalment a la peculiar democràcia que tenim. Perquè actuacions com les d'aquests policies només s’entenen per la creença que hi ha 'dues Espanyes': la que va guanyar una guerra –que és d'on ve la legitimitat de Franco ...i Juan Carlos– i la que la va perdre, l'anti-Espanya, l'antipàtria que cal continuar eliminant. Perquè en aquesta visió demencial els anti-Espanya no som enemics del partit ni tan sols del règim o l'estat, sinó de tota la 'nació'. I això ho permet i ho justifica tot.

En el seu cap, tot val contra els antipàtria, que segurament continuem essent una versió lleugerament modificada d'allò de 'rojos, maçons i separatistes', especialment els separatistes. Sobretot els separatistes. I som on som, quaranta anys després de la mort de la bèstia: havent-ne de suportar els dimonis, encara.

Si és veritat això que explica El País i realment aquests policies van a la seua sense obeir ordres superiors, això vol dir que funcionaris de l'estat, funcionaris molt importants de l'estat, continuen creient que el dret de conquesta –la del 1939– i la victòria de les seues armes encara impera sobre la pròpia constitució que vam aprovar no perquè res no canviàs, però sí perquè canviassen tan poques coses com fos possible.

Però si la cosa ha estat alimentada des del poder polític, encara pitjor. Perquè això seria un GAL mediàtic. Intolerable.

Aviat tindrem un indici de quina de les dues coses és. Si no hi ha depuracions, dimissions, expulsions ni presentació explícita de proves, aleshores haurem d'entendre que efectivament tenim davant el GAL. D'una operació com aquella, il·legal, creada, dirigida i alimentada com una operació d'estat. I si n’hi ha, de depuracions, dimissions i expulsions, aleshores hauran de reconèixer que aquest estat on vivim és podrit de franquisme encara fins a uns extrems que cap democràcia no pot acceptar. I sabrem que els teòrics servidors de la ciutadania i l'ordre constitucional tenen una mentalitat encara ‘guerracivilesca’ on els rojos, els maçons i els separatistes, sobretot els separatistes, no som ciutadans a protegir sinó l'enemic a batre.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Actuacions com les d'aquests policies només s'expliquen des de la creença de que hi ha 'dues Espanyes', la que va guanyar una guerra -que és d'on ve la legitimitat de Franco ...i Juan Carlos- i la que la va perdre, l'antiEspanya, l'antipàtria que cal seguir eliminant.