Ofrenar noves glòries a Madrid

El mestre Serrano sospite que es va equivocar. Potser no ell, pobre home, sinó els qui han fet del seu himne un programa polític. Perquè ahir es va veure clar que les noves glòries a Espanya volen dir que s'ho quede tot Madrid.

Ho disfressaran com voldran, que la propaganda ho aguanta tot. Diran, per exemple, que la seu de la nova caixa nascuda de la fusió de Caja Madrid i Bancaixa serà a València. Potser ho serà el primer dia, per a dissimular. Però per què? Mana qui mana i els diners actuals de desenes de milers de valencians, i el passat, la memòria econòmica de Bancaixa i de les caixes centenàries que la precediren, se'n va a Madrid per la via d'aquesta fusió, i això ho sap tothom. Després de tanta història resulta que solament la molt sensata i petita Caixa Ontinyent és l'única entitat veritablement valenciana. Que dure, o això serà finalment un desert. Amb la decisió d'ahir diuen els experts que 125.000 milions d'euros en dipòsits passen a l'òrbita de Caja Madrid. Sumem-hi els 25.000 de la CAM i el valor en nombres del despropòsit espanta.

El resultat de la política valenciana de la transició, ara també en qüestió de caixes, és simplement la submissió a Madrid. Ja ho sabíem, per la cosa política, i ara en tenim també una prova econòmica. La CAM i Bancaixa, i els poders polítics que les regeixen, han estat incapaços durant mesos d'articular un projecte comú que hauria tingut molta lògica. I ara, la mateixa setmana que uns i altres, amenaçada del tot l'economia exportadora valenciana, demanaven al govern espanyol que apostàs amb claredat per l'arc mediterrani, es consuma la desaparició pràctica del principal instrument financer valencià. Els empresaris se'n queixaven ahir amargament, però els polítics del PP i del PSOE coincidien a acceptar-la, feliços els uns i resignats, aparentment, els altres. No volíeu ofrenar noves glòries a Espanya? Teniu noves glòries a Espanya. Tot el poder a Madrid i la broma del 'poder valencià' oberta en carn viva.

La broma del 'poder valencià' en carn viva i servint en safata una maniobra a Madrid que, a més, deixa la Caixa amb el cul enlaire. Caja Madrid passa al davant dels senyors de les torres negres, precisament robant València a uns catalans que de tanta por com han arribat a interioritzar no arriben a veure ni les coses més òbvies. No deixa de ser significatiu que cap caixa catalana haja intentat de consolidar una fusió amb València. I de la separació de catalans i valencians, qui se n'ha aprofitat sempre i se n'aprofita una vegada i una altra no és la presumpta nació comuna espanyola sinó el forat negre que anomenem Madrid. En calia una altra prova? Heus-la ací.

Dit tot això els qui es queixen avui de la desgràcia que s'abat sobre l'economia valenciana que no ho obliden demà a l'hora de votar. Que és d'aquest oblit bàsic que neix tanta prepotència. Madrilenya.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet