Opinió
-
El moment de la DUI
Vicent Partal
19.05.2015
-
Si guanya Ada Colau
Vicent Partal
18.05.2015
-
Vint anys que han canviat el país
Vicent Partal
15.05.2015
-
Sense excuses: la responsabilitat del govern català
Vicent Partal
14.05.2015
-
Tusind tak Danmark
Vicent Partal
13.05.2015
-
Dinamarca trenca el mur espanyol
Vicent Partal
13.05.2015
-
La gent vota allò que vol
Vicent Partal
12.05.2015
-
Una certa esquerra xenòfoba
Vicent Partal
11.05.2015
-
ANC: les altres eleccions
Vicent Partal
08.05.2015
-
Contra el punys i les pistoles, de nou
Vicent Partal
07.05.2015
-
La meua civilització no és la de Sergio Santamaria
Vicent Partal
06.05.2015
-
Prohibir la Meridiana?
Vicent Partal
05.05.2015
-
Assaborint l'enquesta de La Vanguardia
Vicent Partal
04.05.2015
Vicent Partal
29.05.2008
Salellas
Si férem un repàs de les causes judicials obertes aquests darrers anys, en què la raó i el sentit comú topaven amb alguna absurditat del sistema legal o amb alguna actuació injusta de la policia o del govern, segurament que les trobaríem reflectides en l'arxiu d'en Sebastià Salellas. Cada vegada que un ciutadà o un col·lectiu era víctima d'un abús legal manifest, especialment d'ordre polític, sempre trobava Salellas en primera fila, disposat a defensar-lo legalment. Per això la seua mort, ahir, deixa un buit enorme. Ell era un d'aquells que Brecht hauria considerat imprescindibles, però ara ens veiem forçats a prescindir, amb ràbia i malícia, de la seua capacitat, de la seua solidaritat inesgotable, de la seua bondat.
Salellas era un gran advocat. N'és una prova que portà l'estat espanyol als tribunals europeus per la ràtzia olímpica de Garzón i l'hi derrotà. Salellas sabia què feia, amb un gran domini de l'ofici. Però, per damunt de la capacitat professional, cal destacar-ne que era un gran ciutadà. Salellas no deia mai que no quan, del comportament de l'estat envers un col·lectiu o una persona, se'n podia dubtar si era just i correcte. Com ara, en aquells casos, pesats, difícils, en què l'arbitrarietat del poder és molt manifesta. En això, no fallava mai. Quan fa uns quants mesos hi hagué aquelles absurdes detencions d'islamistes al Raval de Barcelona i a la redacció de VilaWeb cercàvem més informació, vam demanar-nos qui devia ser l'advocat defensor d'aquella gent. Algú va dir: 'De segur que és en Salellas...' I, efectivament, era ell. Ho hauríem d'haver endevinat de bon començament. Ell va gosar qüestionar una operació absurda, una més, amb la diligència i la capacitat que posava en cada cas. Perquè no tolerava els abusos policíacs i vigilava sempre de prop la cara fosca de l'estat. I perquè sabia com la soledat i la por poden afligir els qui es troben arrossegats en una de les bogeries judicials que ell tan bé coneixia.
No serà fàcil, prescindir de la seua enorme capacitat de treball, de la seua intel·ligència crítica i aguda, del seu cor obert de bat a bat a tots aquells qui pateixen o són discriminats. Però no ens toca més remei. La mort, dissortadament, no en sap res, de plets. I és una llàstima, perquè estic segur que, si res en sabés, misser Salellas hauria trobat la manera de guanyar-la amb aquelles armes tan poderoses seues, amb què tan bé va ajudar tanta gent: la saviesa, la tendresa, la humilitat, la solidaritat, la tenacitat, l'inconformisme i l'amor a la llibertat. A la llibertat amb majúscules.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015