Opinió
-
L'Europa insensible
Vicent Partal
07.02.2013
-
No es pot combatre amb èxit la corrupció si no canvia tot de soca-rel
Vicent Partal
06.02.2013
-
Foment no viu en aquest món
Vicent Partal
05.02.2013
-
Després del bipartidisme
Vicent Partal
04.02.2013
-
Després del bipartidisme
Vicent Partal
04.02.2013
-
El frare Rajoy i la màfia pepera
Vicent Partal
01.02.2013
-
Això acabarà a la Zarzuela
Vicent Partal
31.01.2013
-
Els obsessos
Vicent Partal
30.01.2013
-
La reciprocitat, contra el telespectador
Vicent Partal
29.01.2013
-
La corrupció taca el país
Vicent Partal
28.01.2013
-
Referèndum el 8 de juny de 2014
Vicent Partal
25.01.2013
-
Ahir va començar una nova era política
Vicent Partal
24.01.2013
-
El xoc dels trens
Vicent Partal
23.01.2013
Vicent Partal
13.02.2015
La nació necessita la llengua
Ahir Escola Valenciana va ser guardonada amb el premi Martí Gasull, que atorga la Plataforma per la Llengua. Escola Valenciana és una institució fonamental per a la llengua catalana, una associació modèlica, un exemple per al país sencer. I un orgull, no cal dir-ho, per als valencians.
Allò que fa diferent Escola Valenciana no és simplement l'èxit i la impressionant capacitat de mobilització, repetida any rere any. No és solament l'obertura de mires, sempre atenta a qualsevol escletxa que ens puga fer millors com a poble. No és únicament la consciència que amb l'escola no n'hi ha prou, i per això malda per crear espais normalitzats en el cinema, en la música, arreu. A parer meu, allò que fa que Escola Valenciana siga diferent és la capacitat de crear consciència lingüística. De fer que pares, mestres i ciutadans entenguen que lluitar per la llengua és un imperatiu moral, que hi ha una responsabilitat personal en cada 'bon dia' i que res no justifica la inhibició personal. Actítud que Martí Gasull exemplificava també. Així Escola Valenciana ens interpel·la a tots i ens obliga, amb el seu compromís diari, a decidir fins on estem disposats a arribar, com a país però també com a individus. Escola Valenciana, en definitiva, reivindica els valors que sempre han anat associats al catalanisme --encara que a ells no els agrade gaire de presentar-se així.
I aquesta em sembla que és la lliçó que hem d'aprendre. Quan hi ha qui proclama, sobretot al Principat, que la lluita per la llengua ja no té gaire sentit o afirma que cal llevar-la del debat polític, l'activisme d'Escola Valenciana ens recorda que la llengua és el nervi de la nació. I que és la nació que necessita la llengua, i no a l'inrevés. Argument que val tant per a Guardamar, com per a Salses, Maó i Barcelona.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Lola Nomdedeu
El premi Martí Gasull a Escola Valenciana no fa més que reconéixer-ne la importància.
Potser d'Escola Valenciana s'ha dit ja quasi tot i no cal, doncs, insistir-hi. El País no seria el que és sense ella i de no haver existit el valencià qui sap què en quedaria. Només una dada, cada any les festes d'Escola Valenciana apleguen tres-centes mil persones al llarg i ample del País. Cap organització ni partit ni associació de cap tipus mobilitza tanta gent. I n'hem d'estar orgullosos. De la mateixa manera que jo personalment em sent orgullós d'haver-hi col·laborat i de ser-ne soci quasi des del principi, fa ja vora trenta anys. Un premi més que merescut.
Àngels Folch
Enhorabona a l'Escola Valenciana. Felicitats! Estic contenta que Escola Valenciana hagi guanyat el premi Martí Gasull. Tots tres candidats se'l mereixien. Tots tres han fet molt bona feina a favor del català i era difícil escollir, però segurament molts ens vam acabar decantant per Escola Valenciana perquè Escola Valenciana encarna la voluntat col·lectiva de preservació de la llengua en unes condicions molt i molt difícils. Escola Valenciana ens ha d'esperonar a crear, també al Principat, la consciència lingüística necessària per entendre que la llengua no és un element decoratiu, folklòric, prescindible, sinó que, com diu molt bé en Vicent Partal, és el nervi de la nació.
Ja faria riure que mentre al País Valencià malden per conservar i garantir la llengua, al Principat, en el moment que tindrem totes les eines per fer-ho, per por, renunciéssim a fer-ho.
Pep Agulló
Hem de procurar que aquesta consciència lingüística que imprimeix l’escola valenciana es transformi en consciència política a l’hora de les elecciones perquè la llengua defineix una forma d’estar al món. El que no s’escau és l’obertura de mires de l’escola valenciana de que ens parla l’editorial i els recels i tancament en relació als valors del catalanisme.
Josep Usó
Com a valencià, estic molt satisfet que el premi martí Gasull li fos atorgat a Escola Valenciana. per ací, on estem massa avesats a patir atacs furibunds a la llengua, disposar d'una institució que és capaç de mantindre unit un col·lectiu tan ampli i heterogeni com els pares dels xiquets que van a l'escola és un motiu d'orgull. I un honor.Perquè ací n'estem farts, de suportar que algú haja d'acabar detingut només per adreçar-se a la Guàrdia Civil en valencià. O de que et senquen parlar valencià i et criden "sois el puto cáncer". I el lloc era la Universitat d'Alacant i el qui m'ho va cridar era un aspirant a policia nacional. O d'haver-se sentir dir allò de "háblame en cristiano".
Per això, entre altres coses, però també perquè som molts els qui pensem que l'escola és fonamental per al futur del nostre país, estiic, estem la gent amb qui em relacione, especialment contents, avui.
Perquè la llengua, la nostra, és la que ens permet ser com som. I dir les coses importants d'una manera única. Nosaltres, tenim molt clar que sense la llengua, el nostre país no seria. I volem que siga. Clar que sí.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015