El 9 de novembre, cauen els murs

Avui comença la campanya d'unes eleccions que ho són tot tret de rutinàries. Unes eleccions de les quals dependrà que el procés de la independència s'encarrile definitivament o no.

Els qui hi són contraris ja han superat l'atordiment en què els va sumir la manifestació de l'Onze de Setembre i s'han posat a treballar intensament.

Però crec que no cerquen tant aturar un procés, que saben que és impossible de frenar, com mobilitzar al màxim els partidaris de romandre a Espanya i fer dubtar, a base de por, els qui s'apunten a la independència amb tebior. Cerquen un resultat que no siga escandalós el 25-N, perquè saben que els ulls del món ara sí que estan posats sobre nosaltres.

D'entendre i de combatre, d'això es tracta. La independència ara mateix és guanyada perquè no depèn de ningú més que de nosaltres. I tenim la majoria social i política. Per més obstacles que ens vulguen posar, si ens mantenim en allò que volem, no hi ha cap possibilitat d'aturar-nos.

No dubtem, doncs. I treballem tots tant com siga necessari per convèncer els indecisos. Al parlament cal aconseguir una rotunda majoria entre els partits que tiraran endavant el referèndum. Una majoria que no admeta dubtes de la força i de la pluralitat amb què aquesta societat avança, una majoria que referme el vot que fa dos mesos ja vam dipositar caminant, amb els peus.

Ho expliquem en aquest vídeo: un 9 de novembre els alemanys van posar fi a una situació que era molt més difícil de superar, i impossible de canviar, que no la que tenim ara nosaltres. Ho van fer perquè confiaven en ells mateixos i en la seua força, perquè tenien la raó i la democràcia de la seua banda i perquè no es van doblegar ni van dubtar mai. Ni tan sols davant les duríssimes amenaces de les grans potències mundials que no veien amb bons ulls la seua decisió.

Un altre 9 de novembre, avui, podem fer un pas de gegant també nosaltres. Només ens cal mantenir el somriure que mostràvem en la manifestació de Barcelona, saber que hi som tots aquells i molts més encara i no dubtar mai de la nostra gent, de la nostra nació.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Només ens cal mantenir el somriure que mostràvem en la manifestació de Barcelona, saber que hi som tots aquells i molts més encara i no dubtar mai de la nostra gent, de la nostra nació.