Aniran de pressa, però quant duraran?

Els grecs han votat i han decidit que els partidaris del rescat formassen govern. Han donat a Nova Democràcia, al PASOK i a l'Esquerra Democràtica deu punts més que no els que els havien donat al maig. I Nova Democràcia ha guanyat de quasi tres punts una Syriza que ha demostrat una gran capacitat de creixement. Supose que aniran de pressa, que volen esvair dubtes. Avui Samaras rebrà l'encàrrec de formar govern i probablement ho farà. Ara, la qüestió és si durarà gaire.

En aquestes eleccions Syruza ha aconseguit dues grans victòries. N'és una que fins i tot Nova Democràcia vulgui reformar els acords amb la Unió Europea --un canvi al qual també ha contribuït molt el triomfalisme de Rajoy. N'és una altra, que formaran un govern de tots contra Syriza, però serà un govern format per gent que ni en privat ni en públic no es poden veure.

La vida política de Samaras deixa ben clar que sap maniobrar i que és capaç de canviar completament de discurs i de posicions si li va la vida política. Però l'experiència del govern de coalició amb el PASOK va ser molt complicada, i les relacions de Samara  amb el dirigent socialista Evangelos Vanizelos van ser particularment dolentes. Ahir al vespre un portaveu del PASOK va dir que la condició que posaven per a entrar al govern era que Samaras no fos president; l'opinió fou negada tot seguit, però indica prou com van les coses.

Ara, les males relacions personals no són pas el problema més greu. El problema més greu és que Nova Democràcia i PASOK pràcticament no van d'acord en res. Ni en les reformes fiscals a fer, ni en el percentatge de funcionaris que cal fer fora ni encara menys en la política immigratòria, una qüestió extremadament sensible i que els nazis d'Alba Daurada han sabut explotar a fons.

Mentrestant, a Europa, no li toca més remei que creure que, d'aquestes eleccions, n'eixirà un govern que no moleste. La imatge de Samaras a Brussel·les no és gens bona. Encara recorden la seua demagògica campanya contra el rescat del 2010 i els maldecaps que va causar. Però no tenen cap més eixida que ajudar-lo.

I d'ací pot venir el punt decisiu. El cap de Nova Democràcia ha acabat la campanya tornant al passat i demanant una renegociació del memoràndum. Anit alguns dirigents europeus s'han afanyat a dir que les condicions podien alleujar-se molt; per exemple, allargant els terminis o fins i tot fent quitances addicionals. I com hi respondrà el nou govern grec? Al carrer i al parlament Syriza molt probablement no el deixarà respirar, i s'ha vist ben clar que l'èxit de la coalició radical no era flor d'un dia.

De fet, els partits pro rescat no arriben a representar la meitat de l'electorat. I, en aquestes, la formació d'un govern de coalició amb polítics que no s'entenen i amb programes que no casen únicament pot semblar un alleujament, si l'alternativa fa més por. Però això no és garantia de gran cosa...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El problema més greu és que Nova Democràcia i PASOK pràcticament no estan d'acord en res