Opinió
-
Comencen a cedir
Vicent Partal
10.04.2013
-
La culpa de Thatcher
Vicent Partal
09.04.2013
-
Un poc de calma
Vicent Partal
08.04.2013
-
Camps i Barberá: ells
Vicent Partal
05.04.2013
-
La monarquia, a la corda fluixa
Vicent Partal
04.04.2013
-
Cent dies de govern, mig any de país
Vicent Partal
03.04.2013
-
Rajoy no l'encerta amb la contraoferta
Vicent Partal
02.04.2013
-
La independència tarda massa?
Vicent Partal
25.03.2013
-
Sóc del sud com els Obrint Pas
Vicent Partal
22.03.2013
-
El pacte post-independentista
Vicent Partal
21.03.2013
-
La necessària regeneració de CiU
Vicent Partal
20.03.2013
-
Un debat que s'obre camí
Vicent Partal
19.03.2013
-
La decisió més irresponsable de la història de la Unió Europea
Vicent Partal
18.03.2013
Vicent Partal
22.02.2013
No som Escòcia
La primera prova del referèndum escocès ha estat un petit desastre. Ahir un 62% dels membres de la Universitat de Glasgow va votar contra la independència en una consulta popular que volia imitar les consultes catalanes i preparar així el camí del referèndum oficial que es farà l'any vinent. Referèndum que tots els observadors, dissortadament, coincidim a pronosticar que serà una derrota del nacionalisme escocès.
Sap molt de greu que això siga així, però, poc acostumats com estem a prendre'ns seriosament a nosaltres mateixos, potser que ho aprofitem per remarcar algunes notables diferències entre aquell procés i el nostre. Dues de molt notables: la pluralitat de la base social que l'impulsa i l'àmbit d'on sorgeix la proposta. Des de dalt en el cas escocès, des de la base en el cas català.
És cert, i evident, que l'actitud diferent del govern britànic i de l'espanyol ens afavoreix a nosaltres. Però això no ho explica tot. A Escòcia el procés pràcticament el mena tot sol el Partit Nacional Escocès, que té davant una coalició ideològicament molt variada que s'hi oposa i que reivindica la transversalitat de la societat escocesa. A Catalunya en canvi, i això va quedar clar en les darreres eleccions, la ciutadania vol que aquest procés no siga dirigit per un sol partit ni per un sol líder, i demana la pluralitat ideològica i partidista, la transversalitat de l'independentisme. Que és més complicada de gestionar sempre, però que també és molt més robusta.
I a Catalunya, a diferència del que ha passat a Escòcia, l'independentisme és en primer lloc i per damunt de tot un moviment nascut des de la base, que ha arrossegat els partits polítics i els ha anat obligant a prendre una posició cada volta més clara. No és pas cap càlcul polític de ningú, ans una necessitat col·lectiva que ha estat encapçalada per la societat civil a còpia d'iniciatives de gran èxit, des de les consultes a les manifestacions, per exemple.
A Escòcia els independentistes hauran de treballar molt si volen guanyar el referèndum, i ara com ara la missió sembla molt difícil. Cosa que a mi em fa pensar dues coses. La primera, que és millor que ací fem el referèndum abans que ells; i la segona, que ja seria hora que, sense cap falsa modèstia, valoràssem positivament tot el camí fet fins ara amb tant d'encert. I de passada potser que perdem les poques pors que encara ens queden sobre la nostra capacitat de guanyar el futur.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015