Opinió
-
Comencen a cedir
Vicent Partal
10.04.2013
-
La culpa de Thatcher
Vicent Partal
09.04.2013
-
Un poc de calma
Vicent Partal
08.04.2013
-
Camps i Barberá: ells
Vicent Partal
05.04.2013
-
La monarquia, a la corda fluixa
Vicent Partal
04.04.2013
-
Cent dies de govern, mig any de país
Vicent Partal
03.04.2013
-
Rajoy no l'encerta amb la contraoferta
Vicent Partal
02.04.2013
-
La independència tarda massa?
Vicent Partal
25.03.2013
-
Sóc del sud com els Obrint Pas
Vicent Partal
22.03.2013
-
El pacte post-independentista
Vicent Partal
21.03.2013
-
La necessària regeneració de CiU
Vicent Partal
20.03.2013
-
Un debat que s'obre camí
Vicent Partal
19.03.2013
-
La decisió més irresponsable de la història de la Unió Europea
Vicent Partal
18.03.2013
Vicent Partal
03.05.2012
Una reunió poc apropiada
El Banc Central Europeu ocupa un gratacels de Frankfurt, conegut per una poc afortunada estàtua de l’euro. I ara es construeix una nova seu, un complex enorme, a tocar. Però, en plena època d’austeritat i de retallades, ve a reunir-se a Barcelona. Una reunió normal, no us penseu pas que siga extraordinària.
El consell de govern del Banc, vint-i-tres individus en total, es reuneix una volta cada quinze dies a Frankfurt. Però, per tradició, cada mig any fa la reunió en una ciutat europea diferent. Ara a Barcelona, a l’octubre a Ljubljana, d’ací a un any a Bratislava i després a París. Cada mig any, doncs, l’espectacle que veiem a Barcelona aquests dies es repeteix en una altra ciutat. Parle d’un desplegament de seguretat enorme (vuit mil policies ací) i d’una despesa en organització que, sense ser desproporcionada, és important.
Important sobretot en l’època que vivim. El pelegrinatge del Banc Central Europeu de ciutat en ciutat forma part d’una determinada tradició que moltes organitzacions de la Unió segueixen. És una manera de fer-se presents pertot arreu i d'afavorir que els representants, en aquest cas els del Banc, tinguen un contacte de primera mà amb els territoris que cauen sota la seua responsabilitat.
Això és normal; en èpoques normals és així. Però, quan el Banc Central Europeu mateix reitera que vivim una època extraordinària que demana mesures extraordinàries, no en fóra una de molt senzilla la d'evitar maldecaps i despeses? No fóra més sensat no moure's de Frankfurt una temporada i deixar les visites protocol·làries –turístiques fins i tot– per a més endavant? Ho demane.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015