Si em dius adéu…

Sempre recordaré la primera conferència de premsa de Nelson Mandela, tot just elegit president de Sud-àfrica. La imatge ja semblava, tota sola, un miracle; era un miracle. En campanya havia avisat que seria president una única legislatura i prou. Per això la primera pregunta fou si ho compliria. Els sud-africans vivien aquesta decisió amb angoixa. El pare de la pàtria havia lluitat tota la vida per arribar fins allà i era vist com la garantia màxima de la pau i de la democràcia en un país encara massa convuls. Mandela va confirmar la seua decisió i la va explicar: 'Vosaltres mateixos dieu que he canviat el país, oi? Doncs, si és així, aquest país ja mai més no dependrà d'un sol salvador; podeu confiar en vosaltres mateixos.'

Vist a la distància d'avui, és indiscutible que aquell adéu anunciat va reforçar la jove democràcia sud-africana i la va fer molt més forta. De Guardiola, m'interessa molt el seu futbol, el futbol que fa jugar. Però m'interessa més encara la sociologia, i gairebé la psicologia social, que ha anat emergint a tot el país al voltant seu. I avui és un dia fonamental per a observar-la. Avui hi ha molta gent decebuda, jo mateix. Perquè, romàntics com som, voldríem que la felicitat durés sempre. N'hi ha de molt enfadats, crec que injustament, perquè Guardiola se'n va després de dues derrotes molt amargues. Però tinc la sensació que és moltíssima la gent, la majoria, que simplement vol donar-li les gràcies. Tot just dimarts, l'aplaudiment emocionant amb què el Camp Nou va acomiadar l'equip derrotat pel Chelsea va fer dir a molts que el barcelonisme havia canviat per sempre –i una mica, també, el país. Que una derrota ja no ens enfonsava perquè confiàvem en nosaltres. Que havíem bandejat el pessimisme atàvic que ens ofegava. Que…

Doncs, com va dir Mandela, si això és així, confiem. Si en Pep Guardiola confia en l'equip, en el club, que qui vinga darrere seu continuarà gestionant un Barça, i un barcelonisme, que ha canviat per sempre, per quin motiu no hauria de confiar-hi jo? Si un polític és gran, sap que ha de fer més fort el partit, o el país, que no pas ell. Si un periodista és llest, sap que fer més fort el seu diari que no ell és la millor garantia que la seua tasca perviurà. Si un empresari és inteŀligent, sap que la seua empresa sempre el superarà, i que això haurà justificat el seu esforç. Si una associació realment és forta, és perquè, quan plega un president, n'apareix un altre que sembla que s'hi hagi estat tota la vida. I així tot… Jo crec que Guardiola avui ha donat una lliçó d'amor al Barça, d'inteŀligència i de coratge personal. Pep Guardiola és un home lliure i els homes lliures saben que les grans decisions, les han de prendre amb completa llibertat, escoltant únicament la pròpia consciència. Per tant, com diu la cançó del seu amic Lluís Llach, 'que tinguis sort'.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet