Opinió

 

<45/169>

Vicent Partal

13.09.2013

Debat superat

La Via Catalana va començar al Pertús i es va acabar a Vinaròs. La convocatòria oficial era una altra, però les mans de la gent es van lligar ininterrompudament del Baix Maestrat al Vallespir. I amb això es va demostrar que les coses no són tan difícils com sovint sembla. L'abraçada de Llach amb Santos, plena de naturalitat, va ser un dels símbols més potents del dia, un dia tot sencer per al record.


Els lectors de VilaWeb deuen recordar que quan es va fer pública la proposta de la Via Catalana hi va haver molta polèmica pel trajecte. Polèmica a Lleida, però sobretot polèmica arreu, entre els defensors que el traçat no ultrapassàs els límits de la futura república i els qui opinàvem que sí que havia d'anar més enllà, precisament per esdevenir un precedent vistent del comportament que hauria de tenir el nou estat.


La polèmica s'apaivagà i la Via ha estat un èxit notable, també en això. N'hem parlat de sobres, de l'èxit al Principat, però avui voldria remarcar que la Via Catalana ha estat també un èxit per al País Valencià i per a Catalunya Nord.


Al nord la portada d'ahir de L'indépendant feia que molts vells militants es trobassen obligats a fregar-se els ulls. Habitualment refractari a la catalanitat que no siga la folclòrica, el diari de Perpinyà ahir semblava enorgullit de ser català i barrejava nord i sud amb una passió insòlita. Ho havien aconseguit els milers de nord-catalans que havien decidit que no podien quedar-se fora, a l'altra banda, i també tots els autobusos de catalans del sud que havien entès perfectament que tant país seu era el de l'un costat de la ratlla com el de l'altre.


A Vinaròs tot va ser molt més complicat, com és sabut, però molt més estimulant encara. El govern valencià va provar de prohibir-la (no saben fer res més?) i en va eixir escaldat amb una sentència jurídica que pot marcar el futur immediat, i escarnit per una presència que va superar de llarg la que s'esperava. Els guàrdies civils i les amenaces van fer la guitza, però no van impedir un èxit d'assistents remarcable. Recordem-ho: era en un dia feiner i en una hora intempestiva per a qui treballa.


Tal com han anat les coses al País Valencià, la Via Catalana ja ha estat un gran respir. Els de sempre bramen com sempre, però a Vinaròs s'hi van veure convergir, mà amb mà, totes les sensibilitats del nacionalisme valencià. Hi havia, és clar, els grups de l'esquerra independentista, molt notablement. Però també diputats i regidors de Compromís, membres d'Esquerra Unida i fins i tot algun regidor socialista, agafats de la mà dels representants del món cultural i educatiu, de l'associacionisme cívic.


I aquesta presència, aquesta decisió a l'hora de defensar el país i la llibertat d'expressió va ser important. Important per al País Valencià, però també important per al Principat. Un detall anecdòtic: la portada d'El País que ahir va extasiar tanta gent a Barcelona era feta en territori valencià i la immensa senyera que il·lustrava la informació de la Via Catalana era exactament la d'Almenara. Un altre detall encara: circula la idea de convocar cadenes humanes en totes les comarques valencianes el 9 d'octubre. I alerta que si es fa podria haver-hi una gran sorpresa. Perquè 'ells' han convertit la idea, el concepte, de cadena humana en un símbol de democràcia, llibertat d'expressió i estima pel país. 


En definitiva que ha passat allò que hauríem pogut preveure. Que la força del Principat s'encomana i la resta del país esdevé així més fort, però alhora fa més fort també el Principat. Tota una lliçó de futur.

Mail Obert