Opinió
-
Amb el llum llarg
Vicent Partal
26.04.2013
-
Canvi de ritme al País Valencià
Vicent Partal
25.04.2013
-
Al lector d'editorials
Vicent Partal
24.04.2013
-
La nació, que l'ANC no hauria de confondre
Vicent Partal
23.04.2013
-
Les bones notícies s'acumulen
Vicent Partal
22.04.2013
-
Sèrbia i Kossove deixen Espanya sense arguments
Vicent Partal
19.04.2013
-
ICV, un espai necessari
Vicent Partal
19.04.2013
-
La segona 'operació Catalunya'
Vicent Partal
18.04.2013
-
Feixisme quotidià a València
Vicent Partal
17.04.2013
-
Morts
Vicent Partal
16.04.2013
-
Millor un referèndum, però sense descartar la proclamació
Vicent Partal
15.04.2013
-
Quin país volem?
Vicent Partal
12.04.2013
-
Guillem. Nosaltres
Vicent Partal
11.04.2013
Vicent Partal
29.01.2013
La reciprocitat, contra el telespectador
La duríssima batalla pel retorn de TV3 al País Valencià ha fet una altra giragonsa, encara. Quan semblava que tot era a punt perquè els televidents recuperassen el senyal tallat per Francisco Camps, Acció Cultural del País Valencià s'ha fet enrere. N'és la causa una presumpta negociació entre les dues generalitats per a aconseguir la reciprocitat de les emissions. Una reciprocitat que, tal com s'han posat les coses, és un pèssim negoci.
Fem memòria. Durant més de dues dècades els canals de TVC es van veure al País Valencià gràcies a la complicitat de la corporació, però sobretot gràcies a l'esforç de milers i milers de valencians que vam alçar torres, vam connectar televisors i vam eixir al carrer cada vegada que els socialistes primer i els populars després amenaçaven o tallaven les emissions.
Tanmateix amb l'arribada del tripartit al Principat hi hagué una mutació sorprenent: es va deixar de pensar en TV3 com una televisió nacional i va fer fortuna una tesi segons la qual hi havia tres televisions regionals, totes elles regionals també TV3, i que podien ser recíproques. De fet, durant una època es van arribar a veure les tres emissores al Principat i a les Illes. Però això no va passar mai al País Valencià, perquè el PP no volia ni reciprocitat ni diàleg. El PP jugava amb la reciprocitat per anar passant amb raons. I quan ja no en necessitava va acabar tancant els repetidors amb aquella decisió esperpèntica que ara els tribunals han rebutjat.
La reacció d'Acció Cultural del País Valencià no va ser pas de rendir-se. Va ser de provar de fer reeixir una ILP que el congrés espanyol aparcà en la via morta, menystenint el sentiment popular, i de continuar el plet. Continuar fins a la victòria judicial, aconseguida fa poques setmanes. Una victòria que prometia un retorn immediat de les imatges a totes les pantalles que aquella nit terrible i memorable es van quedar #sensesenyal.
I, tanmateix, la sorpresa és que no serà així. No ho serà perquè, després d'anys de negar-s'hi, ara sembla que el govern valencià vol dialogar i que el govern català sorprenentment s'hi presta. Cosa que aturarà encara per més temps el senyal, és clar.
I vol dialogar sobre què? ACPV volia reconnectar totes les cadenes de televisió de la corporació, íntegrament. Però el govern català i el valencià acabaran pactant --si és que mai ho pacten i tot plegat no acaba essent una ensarronada-- sols l'emissió d'una cadena, la TVC Cat que s'emet a l'estranger i que arriba a les Illes. Que arriba a les Illes enmig de la protesta generalitzada dels espectadors, car és una versió amputada de la cadena que hom vol veure: sense films, sense futbol, sense...
L'argument és que d'aquesta manera es legalitzarà definitivament l'arribada de TV3 però tots sabem que amb la sentència recent a la mà ningú no hauria estat capaç de tornar a tancar els repetidors. Amb la qual cosa la pregunta que m'agradaria que algú contestàs és: com és que podent tenir el pa sencer ens hem de conformar amb les molles?
La resposta del PP ja la sé i és òbvia: ja que ha perdut la batalla judicial, que la derrota siga mínima i si només pasas un canal millor que quatre o cinc. Però i els nostres? En què caram deuen pensar per a actuar com a derrotats malgrat ser ells els qui han guanyat?
PD. Veig que ha creat una certa polèmica això d''els nostres' i hi ha qui interpreta que parle d'aquest o d'aquell. Ho aclarisc: tinc la sensació que per al govern de Catalunya aquesta qüestió ara mateix és una molèstia i preferirien que no haguera passat. Alguna cosa més que sensació, vaja.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015