Opinió

 

<45/169>

Vicent Partal

03.01.2013

Un estat, una selecció

La selecció catalana de futbol va jugar ahir un partit que podria ser dels darrers com a selecció no oficial. Ben aviat potser la veurem disputant un campionat europeu, qui sap si el mundial. Disputant-lo i aspirant a ser de les millors, que el valor esportiu de l'equip no té retop. Però si hi arribem no serà pas perquè la històrica aspiració a la representació internacional del nostre esport haja triomfat, sinó perquè tindrem un estat. Tan fàcil com això.


La reivindicació de la selecció catalana va fer un paper important anys enrere. Tots recordem el Camp Nou ple com un ou en el partit contra el Brasil. O, en un altre esport, l'efímera participació en el mundial d'hoquei patins. Molta gent, començant per les federacions esportives, han treballat de valent durant anys per atènyer un objectiu que amb el pas del temps semblava quasi impossible. El mateix procés rocambolesc de l'hoquei o la vergonyant sentència sobre el rugbi han deixat clar que la manca d'un estat és un límit pràcticament insalvable per a tenir representació nacional esportiva.


Excepcions explicables al marge, el món funciona així. Si no tens estat no tens selecció. Alguns es pensaven que aquesta realitat ens descoratjaria i que el moviment en favor de les seleccions acabaria desunflant-se, però han errat el tret. Perquè aquesta negativa rotunda de les seleccions ha estat un dels molts factors que han acabat fent massiu el moviment per la independència. Cosa que demostra que la capacitat d'anàlisi d'aquest país és certament seriosa.

Mail Obert