Vuitanta anys després

Dijous farà vuitanta anys del 14 d'abril de 1931, el dia que l'avi de Juan Carlos hagué de fer les maletes mentre a la plaça de Sant Jaume es proclamava un estat català que, per desgràcia, va durar massa poques hores. Tossuda com ella sola, ahir la Barcelona republicana i sobiranista, la ciutat organitzada i lliure, la rosa de foc amant radical de la llibertat, va renàixer per deixar clar que la història no s'ha acabat.

Quan tot just han passat ben poques hores de la jornada d'ahir és molt difícil de capir l'abast de tot plegat en la nostra vida. Però cap observador mínimament honrat ja no pot negar que Arenys de Munt i les votacions següents, l'infame sentència del constitucional espanyol, la manifestació del 10 de juliol i ara aquest extraordinari tancament de campanya de Barcelona Decideix ens posen al davant dels ulls un país diferent. Un país diferent perquè se sap fort, perquè se sap segur de si mateix, perquè no demana permís a ningú, perquè sap que creix i que té en la independència un horitzó clar, ni que siga parcial –de moment tan sols al Principat.

Anit, ben tard, centenars de persones encara felices de l'èxit cantaven i ballaven a la porta de la UGT, a la Rambla de Santa Mònica, que havia estat la seu del CADCI. No sé si ningú va recordar que el 6 d'octubre de 1934 els militars espanyols van assaltar aquell edifici a canonades i mataren, entre més homes honorables, Jaume Compte, Amadeu Bardina i Manuel González Alba. Fa vuitanta anys, contra les armes, ells i molts més somniaven un país lliure que, si no va poder ser aleshores, pot ser ara. Ara que ja no hi ha lloc per als canons en l'Europa democràtica. Ara que la força de la democràcia és imbatible. Ara que la llibertat no es pot discutir i nosaltres continuem ací, reinventant la nació de l'una dècada a l'altra, votant per fer-la normal un diumenge ple de sol.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Aquest extraordinari tancament de campanya de Barcelona Decideix ens posen al davant dels ulls un país diferent.