Una agressió que reclama respostes

Els ultres del GAV i España 2000 van cometre ahir un nou atac lamentable: van provar de sabotar l'homenatge a Vicent Andrés Estellés a Burjassot. No és pas una acció més, de les que fa repetidament l'extrema dreta valenciana, i que li són consentides. La d'ahir a Burjassot té dos components especials que cal destacar i que reclamen una resposta directa i contundent, no tan sols de la societat valenciana, sinó de la Generalitat.

En primer lloc, les agressions i protestes van començar en el moment que prenia la paraula Ramon Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ferrer prové de la secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i va ser proposat com a membre de l'AVL pel Partit Popular. Amb aquesta trajectòria, doncs, ningú no el pot considerar un catalanista; ningú tret del GAV, que no tan solament l'hi considera, sinó que fins i tot ja ha fet el pas d'agredir-lo. 

La qüestió és saber si, precisament per això, aquest nou atemptat tindrà la resposta que cal per part de la màxima institució valenciana. Recorde que Ramon Ferrer, com a president de l'AVL, té el rang de conseller i que l'AVL és una institució de la Generalitat. Una agressió com la d'ahir hauria de motivar una reacció, finalment, del president Fabra contra España 2000 i el GAV, dos grupuscles que només mantenen vius la tolerància policíaca i el suport d'un sector del PP. Com més va amb menys seguidors, però també com més va més instal·lats en un deliri que els enfronta a tota la societat valencianoparlant.

Hi ha, tanmateix, un segon detall en els fets de Burjassot que també és important. I és precisament Burjassot. Tinc la impressió que a Burjassot, gràcies al seu admirable batlle, Jordi Sebastià, s'hi lliura una batalla decisiva per al futur del país. Sebastià no ha transigit ni un mil·límetre en l'enfrontament contra el feixisme i ha esdevingut una autèntica bèstia negra, tant per al GAV com per a España 2000. Això li ha valgut amenaces directes que, lluny d'espantar-lo, el porten a plantar cara cada dia de manera més directa i decidida als escamots extremistes. 

Ahir Sebastià va fer identificar els agressors. Pot semblar anormal, però els valencians no estem acostumats que passe això. Fins ara la impunitat d'aquests grups era literalment absoluta. Ahir ho va deixar de ser. Com ho va deixar de ser el dia, fa poques setmanes, que Sebastià va impedir que es posàs una paradeta feixista als carrers de la seua ciutat.

A Burjassot hi ha en joc el fre de l'extrema dreta. I, en aquesta tasca, el batlle de la ciutat d'Estellés ha de saber que compta amb tot el nostre suport i amb tota la nostra admiració. És imprescindible de trencar la impunitat amb què aquests grupuscles s'han mogut durant decennis per la societat valenciana, reduir-los a la minoria que són i tapar-los qualsevol forma d'expressió pública. En aquest combat, la ciutat del poeta Estellés pot esdevenir bandera i senyal per a tot el país i té les condicions de ser-ho. Especialment si hi ha més ajuntaments que entenen que l'administració local pot fer molt per defensar la democràcia.

I un comentari final. Ramon Ferrer ahir va descobrir que no ets com ets, sinó com et veuen. I segurament es va quedar sorprès de veure que l'anticatalanisme malaltís i residual comença a veure qualsevol forma de valencianitat com un perill, com una expressió del temut, més que mai temut, catalanisme. Per als qui pensem que el País Valencià està preparat per a sorprendre, aquest és un signe més que indica que avancem. Ara sí.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

A Burjassot els ultres ja han agredit directament la Generalitat Valenciana. Cal esperar, doncs, una resposta clara i contundent del president.