Opinió
-
Algunes coses que els socialistes catalans encara no saben
Vicent Partal
27.06.2013
-
Per què Duran fa de Mourinho?
Vicent Partal
26.06.2013
-
El pacte i el compliment
Vicent Partal
25.06.2013
-
Tres detalls sobre l'enquesta del CEO
Vicent Partal
21.06.2013
-
Una tardor amb tot en joc
Vicent Partal
20.06.2013
-
Fer el blaver... i fer el ridícul
Vicent Partal
19.06.2013
-
Espanya és divisible
Vicent Partal
14.06.2013
-
Atenció a Cameron, que no parla per parlar
Vicent Partal
13.06.2013
-
Una legislatura que no s'hauria d'exhaurir
Vicent Partal
12.06.2013
-
Preguntes que tenen resposta
Vicent Partal
11.06.2013
-
Teoria de la panxeta i la fotografia
Vicent Partal
10.06.2013
-
Prudència
Vicent Partal
07.06.2013
-
Dignitat
Vicent Partal
06.06.2013
Vicent Partal
30.04.2013
Una impugnació que val un imperi
Que el govern espanyol es propose de portar la declaració de sobirania als tribunals és un senyal magnífic. Els lectors deuen recordar que quan es va fer la votació al parlament tant el president del govern espanyol com el ministre d'Afers Estrangers van reaccionar dient que tot plegat era ridícul i no servia de res. La rectificació, doncs, és molt significativa. Jo encara no veig clar si els diputats del nostre parlament han entès ben bé que aquella declaració va ser el primer gest efectiu de trencament amb l'estat i, per tant, el primer acte internacional de la nostra nació des de fa segles. Però l'estat espanyol sí que ho sap. I tant si ho sap.
I per això reacciona. I reacciona pensant no pas en el Parlament de Catalunya, sinó en la comunitat internacional i en el conflicte internacional que la independència de Catalunya originarà. Portar la declaració als tribunals és molt polèmic des del punt de vista tècnic, jurídic. Difícil d'explicar i d'argumentar. Arriscat i tot. Si ho fan, si es fiquen en aquest embolic és perquè són conscients que això ja no és com les declaracions anteriors del parlament, una simple manifestació retòrica que es pot ignorar, sinó un projecte polític concret i real. Un projecte que té la base jurídica precisament en la declaració de sobirania. Així doncs, hem d'entendre aquest gest espanyol com un gest avançat que forma part de la baralla diplomàtica i jurídica que potser algun dia haurem d'entaular, irremeiablement, a l'Haia. Aquesta és la significació que té.
És clar que el govern espanyol també hauria de saber que portar la declaració de sobirania als seus tribunals és una acció perfectament inútil. Cronològicament inútil. Ho és des del moment que el Parlament de Catalunya diu que no reconeix cap més legitimitat sinó la del poble català i, per tant, el trencament ja és un fet. Als efectes de la justícia internacional, efectivament, la declaració de sobirania marca un punt i a part, el punt de trencament. I si es pensen, tanmateix i encara, que l'artifici jurídic, el propi artifici jurídic, passa per damunt de tot i pot servir per a impedir la independència simplement s'equivoquen. Ep!, si més no tan greument com es van equivocar acollint la declaració de sobirania amb aquell menyspreu displicent que ara han hagut de rectificar.
PD. Una prova lamentable de que el nostre parlament no sembla adonar-se'n del que ha votat és aquesta línia de defensa, segons la qual la declaració jurídica no té validesa jurídica. Potser és pitjor i tot: no es creuen el que van votar...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015