Opinió
-
Algunes coses que els socialistes catalans encara no saben
Vicent Partal
27.06.2013
-
Per què Duran fa de Mourinho?
Vicent Partal
26.06.2013
-
El pacte i el compliment
Vicent Partal
25.06.2013
-
Tres detalls sobre l'enquesta del CEO
Vicent Partal
21.06.2013
-
Una tardor amb tot en joc
Vicent Partal
20.06.2013
-
Fer el blaver... i fer el ridícul
Vicent Partal
19.06.2013
-
Espanya és divisible
Vicent Partal
14.06.2013
-
Atenció a Cameron, que no parla per parlar
Vicent Partal
13.06.2013
-
Una legislatura que no s'hauria d'exhaurir
Vicent Partal
12.06.2013
-
Preguntes que tenen resposta
Vicent Partal
11.06.2013
-
Teoria de la panxeta i la fotografia
Vicent Partal
10.06.2013
-
Prudència
Vicent Partal
07.06.2013
-
Dignitat
Vicent Partal
06.06.2013
Vicent Partal
30.04.2012
Un canvi de rumb que no serà fàcil
Si tot plegat és cert, sembla que aquest estiu tindrem sobre la taula un pla de creixement que es basarà en les obres públiques i en la innovació i que mirarà de rebaixar significativament la xifra de desocupació actual i fer créixer la riquesa general. Com s'ho faran per mantenir en aquestes condicions l’estabilitat pressupostària solemnement signada i incorporada a les constitucions de la Unió és un misteri encara. I és un misteri encara més gran com s’aplicarà aquest pla a estats com Grècia, Itàlia, Irlanda, Portugal o Espanya, els que més el necessiten, però també els més criticats i vigilats, els que més desconfiança inspiren.
Que la política d’extrema austeritat que s’ha portat a terme aquests anys és un destrellat, un suïcidi econòmic, ja hi ha poca gent que ho discutesca. Fa més de quatre anys de la crisi i ben bé dos que la majoria dels estats europeus han aplicat les mesures impulsades per la troica. I el resultat és evident: els ciutadans i els estats de la Unió estem pitjor que no estàvem.
Ara, també hem après coses. I la crítica de l’extrema austeritat no ha de servir per amagar que l’alegria financera que la va precedir era també un destrellat. No es tracta, doncs, de tornar a les pràctiques del passat, sinó d’inventar alguna cosa nova. Sense perdre de vista, tanmateix, que en aquest invent sembla una tasca indefugible saber com mantenir sota control les entitats financeres.
No serà fàcil. No.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015