No el podem deixar sol

A Santiago Vidal no el podem deixar sol. És evident que, pel fet de ser qui és i per la seua trajectòria, el poder judicial espanyol vol escarmentar-lo i convertir-lo en un boc expiatori. Les notícies que arriben sobre possibles càstigs parlen d'una decisió imminent. De manera que cal que el país expresse ràpidament el suport al jutge i a la persona. Santiago Vidal, això és públic i notori, fa anys que demostra una gran valentia amb decisions difícils, que han aixecat polèmica i han fet avançar la justícia en aquest país. Però ara ha topat contra el govern dels jutges per un afer que ni tan sols és jurídic. O que és remotament jurídic, per a ser exactes. A Vidal no li perdonen que siga la cara pública de l'equip que treballa en la redacció d'una constitució provisional de la república catalana. No li perdonen el seu compromís polític a favor de la majoria.

L'acusació és un autèntic bunyol, indigne d'un país democràtic. Però hi és, i pot tenir conseqüències en qualsevol moment. Personalment, sempre he pensat que el volen castigar d'una manera especial per la seua condició, en tant que jutge, d'alt funcionari de l'estat. I perquè amb ell la revolta catalana entra dins la ciutadella i això no ho poden consentir.

Tanmateix, l'acusació i la persecució de Santiago Vidal també ha de servir perquè el país ensenye la seua millor cara i isca a defensar el jutge en massa. El manifest fet públic ahir per un seguit de personalitats reclama centenars de milers de signatures, que cal que arriben tan prompte com siga possible al correu electrònic suportaljutgevidal@gmail.com. Ja ho sabem que això segurament no aturarà les sancions. Però servirà per a deixar clar el sentiment del país envers un dels seus prohoms, ajudarà a palesar el caràcter de repressió política pura i dura d'aquest afer i, en definitiva, serà una lliçó per a tothom. Una lliçó que diu que en aquest país no deixem a l'estacada la nostra gent, no ens oblidem d'aquells que s'esforcen tant pel bé comú com ho ha fet el jutge Vidal.

L'opinió dels subscriptors. 

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Ramon Perera

Molt d'acord amb l'editorial. La independència l'hem de guanyar pas a pas, en tots els àmbits que convingui. Ara defensant el jutge Vidal, amb totes les derivacions que es presentin, i seguidament amb els altres casos que pugui haver-hi. Aquesta defensa em sembla tan important com la d'anar treballant per assegurar la majoria del 27S.

La tàctica espanyola tan poc intel·ligent - la mentida, la por i el recurs als tribunals - els anirà bé si no ens comportem col·lectivament com cal, però si fem bé la nostra feina per a ells serà demolidora.

Josep Sindreu

Pel 9N, el poble i els nostres governants vam prescindir de les indicacions del Govern Espanyol i del TC.

Ara li toca el torn al Santiago Vidal. Tots amb ell.

Ja no som els seus subdits i ens sabem lliures. 

PD: A veure si els polítics ens hi acompanyen.

Joan Goma

Els ha de sortir el tret per la culata.

Aquesta jugada de jutges corruptes per reprimir la llibertat d'expressió no va contra Vidal. És un avís a qualsevol funcionari públic espanyol que s'atreveixi a no manifestar-se rabiosament contra la llibertat de Catalunya. Volen enviar el missatge de que qui s'atreveixi a ajudar als catalans ho pagarà molt car.

Nosaltres hauriem d'enviar el missatge contrari. Ja triguem a fer una caixa de resistència per indemnitzar econòmicament als herois que en surtin perjudicats en aquesta confrontació.  I ja triguem a crear un cos de justícia catalana i oferir al jutge Vidal que demani l'excedència a la justícia espanyola i ocupi un lloc prominent al nou cos de justícia català.

Francesc Xavier Arenas

Per descomptat que qualsevol opinió respecte una persona com el jutge Santiago Vidal ha de ser positiva i mínimament generosa pel que fa a la seva posició en el procés català. La seva trajectòria com a Jutge segueix el mateix model, fidel a la llei però també a una correcta interpretació de la mateixa, model per a molts advocats i per a molts processats que han vist com un jutge utilitza el seny, la moral i l'ètica en l'exercici de la seva professió.

Ajudem-lo amb la força del nostre poble, però sobretot, donem-li la clau per a que pugui fer un òrgan del poder judicial de la nova república catalana digne del poble català.  Esperem que arribi abans el seu nomenament com màxim responsable del poder judicial de la nova república catalana, que no el cessament il·legítim que pugui efectuar el CGPJ espanyol.

Salvador Rofes

Evidentment he donat el meu pobre suport al Sr. Vidal. Sempre he pensat que, si per mi fos, enviaria a casa (perdó vull dir a fer un treball honorable i ben pagat) al Sr. Mas, al Sr.Junqueres i al Sr. Fernández. Al Sr. Herrera, per a mi un dels pitjors polítics que ha hagut de suportar Catalunya en la postdemocràcia,  també l'enviaria a casa però sense càrrec doncs  no es mereix la més mínima recompensa.

El que jo  faria  seria una llista única prosobiranista que hauria de presidir una persona que, perquè no, podria ser el Sr. Santiago Vidal. Es evident que en Mas i cia han fet una feina que se'ls hi ha d'agraïr però estàn amortitzats i més cremats que una briuixa en el temps de la inquisició després de cinc hores a la foguera. Necessitem un CAP amb majúscules, que no estigui ficat en els intringulis dels partits i que sigui respectat per una majoria amplia de catalans. I, aquesta persona, podria ser en Santiago Vidal.

En quan a suports que no n'esperi massa. Si a Catalunya tenim el president querellat i, ni els del  seu propi partit, han deixat els seus escons del Congrés ni del Senat, ni hi ha hagut cap manifestació de rebuig solvent ....quin suport es pot esperar una persona que només compta amb el seu bagatge personal i sense cap suport partidista?

Josep Blesa

Vaig tindre la sort de gaudir del professor Josep-Lluís Ros i Andreu que seria el meu tutor-arquitecte des de l’inici a la carrera fins al projecte final de carrera. Ell, junt als germans Garcés (Joan i Vicent) de Faura serien els assessors del president Allende a Xile. Quan Pinochet féu el colp d’estat ells van haver de fugir travessant els Andes perseguits pels paramilitars i militars per a salvar la vida. Anys després aparegué un jutge español conegut per Garzón que intentà revolucionar l’ordre judicial mundial. Qui preparà els documents de demanda d’extradció del dictador, òbviament, fou l’advocat Joan Garcés instal·lat ja a Madrid aleshores. Avance aquestes dades per a explicar que, en aquell moment, el jutge-estrella espanyol ja estava quasi amortitzat i amb beques de l’star system financer espanyol. Amb la “garzonada” dels 1991-92 contra els independentistes a l’esquena superada. En el fons tot queia dins de l’ordre establer espanyol. Fins i tot, encara hi ha gent embadalida per la “proesa” del jutge-sangonera. Jutge que mai no subvertí l’ordre sinó que surà sobre la faena feta pels “nostres”.

Com aquell altre exemple tan aclaridor sant Isidre, llaurador madrileny, que pregava “al cel “ mentre els “angelets” li llauraven el seu camp. Fins ací la introducció comparativa. 

El nostre jutge Vidal té la bona sort de llaurar-se ell i llurs amics el nostre camp i el de les generacions futures, no sols d’ací, sinó d’altres indrets del planeta en situació de dèficit democràtic palés. Ni ser reverenciador de l’star system espanyol. Canviar les regles del joc que tixen l’entrellat pel què ens conduirem sobiranament en un lapse curt de temps. Viure en la frontera del coneixement, com fa ell i llurs amics, és quan s’atansen noves fites universals.

Viure les múltiples marors que ens produïsquen els gestors de l’estat colonial és una passió massoquista inútil.

Aqueixos jutges, del CGPJ espaÑol, em podeu explicar de quines eleccions democràtiques han eixit?

 Heu sentit exclamar-se els populars españols, els socialistes españols, els podadors españols, i/o qualque altre associació política castiso-española davant l’atropellament democràtic contra el jutge Vidal? Vitat que no?...doncs això.... per cert, donem-nos aire a acabar la Constitució Catalana del segle XXI i la DUI subsegüent que trenque aquesta dinàmica perversa de submissió als poders estrangers colonitzadors. De tan dinovescos com en són ens hi hauria de produir urticària sols de veure’ls.   

Octavi Monsonís

Sí, cal ser solidari amb ell ja que se'l vol reprimir no per raó del seu ofici, sinó per independentista, és a dir, per les seues idees.

Som, doncs, davant d'un atac a la llibertat d'expressió, a més d'un atac a la persona, cosa que diu molt del caràcter autoritari de l'estat espanyol.

Solidaritzar-se, doncs, amb el jutge Vidal significa defensar la llibertat d'expressió d'idees, de pensaments i de posicionaments polítics.

Francesc Aguilar

Si no n'hi ha cap encàrrec oficial que motivi la reacció espanyola, pot al·legar  el jutge Santiago Vidal que està redactant una constitució de fantasia per a una novel·la de ficció. No crec que això pugui ser punible en cap llei.

Josep Usó

Un en el seu temps lliure, es pot dedicar a allò que vulga. Sempre i quan això no constinuisca cap delicte. Per exemple, es pot mirar la televisió, caçar perdius, escriure una novel·la, una constitució o un manual de Química. O passetjar o escalar o anar a córrer. Voler imposar un càstig per haver fet qualsevol d'aquestes activitats a un jutge en el seu temps lliure sense que aquesta activitat haja influit en la seua feina és absolutament intolerable un estat que es qualifica a ell mateix de democràtic. I diu també ben poc d'aquells estats veïns o socis que el recolzen o el mantenen. N'hi ha per llogar cadires, que dirien al meu poble.

Almar Bosch

Burla, escarni i us del poder polític sobre el judicial...res nou.

No obstant, no ens enganyem, el poder judicial es còmplice voluntari i entusiàstica de la política ideològica que impera a Madrid i arriba a tots els racons de Catalunya.

Tots som Santi Vidal.

director@vilaweb.cat

És evident que, pel fet de ser qui és i per la seua trajectòria, el poder judicial espanyol vol escarmentar-lo i convertir-lo en un boc expiatori.

Cal que el país expresse ràpidament el suport a Santiago Vidal, al jutge i a la persona.