Comencen a cedir

La pressió sembla que comença a fer efecte. Després de la manifestació de l'Onze de Setembre i la declaració de sobirania, els partits espanyols van reaccionar fent veure que no havia passat res. Però ara sembla que hem entrat en la fase dos. Tímidament, però hi hem entrat. Ja no ho diuen, que no passe res, sinó que fan propostes de millora. El PP parla d'un sistema fiscal diferenciat i el PSOE proposa de revisar la constitució. Per nosaltres, això no és res, però cal que no en negligim el significat, perquè la prepotència comença a cedir.

Abans el dic de contenció era total i ferri. Res a parlar i tota la guerra bruta imaginable. Què s'han pensat els catalans? Això que comencem a veure, tanmateix, ja té una altra tonalitat. És ben significatiu que t'oferesquen de reformar la constitució en un estat on això és tabú, encara que t'ho propose el partit de l'oposició, que saps que no pot fer-ho. Significa que Rubalcaba ha entès que la situació és tan excepcional que reclama reaccions excepcionals. I que el PP admeta que hi ha una singularitat catalana que cal atendre o que Rajoy invoque el precedent d'Ibarretxe no és tampoc cap anècdota. 

Això ha passat, però, perquè no ens hem mogut ni un pam de la ruta empresa l'Onze de Setembre. I perquè les organitzacions locals de PSOE i PP han posat el crit al cel i han aconseguit de fer-se sentir. Ells saben el pa que s'hi dóna i han viscut l'ambient a la pròpia pell. Dilluns un regidor del PP de Girona abandonava el partit i demanava el referèndum. Ahir a Vic una regidora del PSC se sumava a l'acord pel vot favorable en la consulta i es retratava amb els partits sobiranistes. Són dos casos destacats, reflex d'un ambient que, per més que Rajoy i Rubalcaba miren d'ignorar, simplement no poden esquivar.

La jugada que intenten ara, però, és que no votem nosaltres sinó ells. Rubalcaba fins i tot ja assumeix que en un moment o un altre caldrà votar, però intenta que votem com a espanyols i no pas sols. El parany és massa evident i barroer i espere que a ningú no li vinguen ganes de contemporitzar-hi. El president Mas va dir després de l'Onze de Setembre: 'Ara no votaran ells.' No passarà allò que va passar amb el pla Ibarretxe. No ens estavellarem voluntàriament contra les roques.

I, si ens mantenim ferms en aquest propòsit, tan solament és qüestió de temps que l'estat entre en la fase tres. Que pot ser renunciar al diàleg o assumir allò que Europa en privat va repetint insistentment als seus interlocutors de Madrid: que hi ha un problema que cal resoldre. I que no es pot resoldre sense saber què voten, que votem, els catalans.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La jugada que intenten ara, però, és que no votem nosaltres sinó ells. Però no caurem en una trampa tan senzilla, oi?