Opinió

 

<39/169>

Vicent Partal

27.08.2012

Una coalició per a fer què?

Lenin, en un cèlebre, i en algun temps celebrat, pamflet afirmava que davant qualsevol decisió tàctica la pregunta que cal fer sempre és: 'I això per a fer què?' El dirigent bolxevic parlava ni més ni menys que del suport o no a la democràcia, però ara no cal posar-se tan transcendental. Ahir ERC va proposar a CiU i ICV una candidatura electoral per a proclamar la independència i la polèmica, supose que inevitable, ha esclatat.


La coalició seria peculiar, és cert, però no estranya. No és la primera vegada que CiU, ERC i PSUC-ICV coincideixen en la defensa dels drets nacionals. El pacte fiscal de fa quatre dies, per exemple. I si aquesta coalició fos només un instrument temporal per a convocar un referèndum sobre la independència o per a proclamar-la directament no veig quin problema de tipus ideològic o partidista hauria d'haver-hi. Una candidatura així, a la qual supose que es sumaria com a mínim Solidaritat, guanyaria les eleccions amb una majoria tan aclaparadora que estaria legitimada per a proclamar el que fos. Això ho sabem tots i no es pot perdre de vista.


Parlem d'una candidatura instrumental, doncs. De presentar-se junts per a guanyar amb una immensa majoria, legitimant l'opció política de la independència i portant-la a terme sense més dilacions. No d'un pacte de govern ni una aliança, que serien evidentment impossibles avui, vistes les polítiques socials i econòmiques dels uns i dels altres. Si CiU i ICV estan preparats o no per a acceptar la proposta és una altra qüestió, complexa i que ha de respectar en tot moment la sobirania i la ideologia de tots. I si la proposta d'ERC és sincera o no, jo tampoc no ho sé.


El que sé és que, la propose qui la propose, una idea com aquesta mereix alguna cosa més que desqualificacions ràpides. Perquè, per dir-ho a la manera de Lenin, la raó, la tàctica, és transparent, i els guanys que s'aconseguirien serien enormes.

Mail Obert