Perdre també és una lliçó

Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, avui els liberals europeus acceptaran UPyD i Ciutadans com a membres del grup parlamentari. CDC ha provat d'impedir-ho, però no hi ha reeixit. Per tant, és previsible que el suport dels liberals europeus al procés català quede interromput o condicionat.

És una lliçó important. Fins ara, el suport dels liberals havia estat clar i segurament el de la internacional liberal ho continuarà essent, faça què faça el grup al Parlament Europeu. Però en política internacional --i aquesta és la lliçó-- no hi ha valors ni idees, tan sols interessos. I val més no perdre-ho mai de vista.

En aquest cas l'interès concret és de no passar de ser el tercer grup de la cambra a ser el quart. Els mals resultats dels liberals alemanys i anglesos han fet que el grup liberal fos superat pels conservadors i pràcticament els deixarà sense comissaris. Per a impedir-ho han acceptat l'entrada dels dos grups espanyolistes, però també --i atenció que açò no és cap dada gens anecdòtica-- dels independentistes flamencs. Poca broma, doncs, amb el cinisme del senyor Guy Verhofstadt, que accepta ni més ni menys que l'entrada dels independentistes del seu país, contra els quals ell lluita cada dia. Vol ser comissari i li n'importa poc el preu, menys i tot que les idees que diu defensar.

Hi insistesc: això és una lliçó. UPyD i Ciutadans, amb el suport clar del govern espanyol, han fet l'operació que havien de fer i tot indica que els ha funcionat. Ara, també ha quedat clar que tots plegats no tenen principis i això Espanya s'ho ha d'aplicar també a ella mateixa. Perquè sense principis la consistència del suport és mínima en qualsevol direcció. I qui avui pressiona demà pot ser el pressionat. M'explique?

L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)

Joan Ortí:

A mi en sorprèn que hagin trontollat les relacions dins del grup parlamentari europeu lliberal pel fet de que hi vulguin entrar UPyD i Ciutadans. Els principis del liberalisme modern en una Europa que s’ha de refer, el partit lliberal no pot fer el joc per tenir uns quants escons mes, a gent que son ultraconservadors i dictatorials amb molts aspectes de la vida política i a la vegada acollir als independentistes flamencs, tot plegat per ser el tercer grup de la cambra, esperpèntic i molt frustrant.

Si això acaba succeint voto a favor de crear un grup nou a la cambra europea. Val mes ser fidel als principis i als valors que caure en el parany de seguir vinculats a un grup que l’únic que l’interessa es el “poder pel poder” a l’estil de la vella partitocràcia.

Creia que en el grup liberal hi havia gent de mes categoria. L’Europa del futur ho te complicat amb polítics sense escrúpols com Guy Verhofstadt.

Víctor Serra:

Precisament aquesta manca de principis és el que ha portat als liberals alemanys (FDP) al més absolut fracàs. Això també cal que s'ho apuntin els que ara accepten qualsevol cosa. D'entrada el Sr. Guy Verhofstadt ja no té cap credibilitat, i almenys en el meu cas, l'ha perdut per sempre.

Joan Santanach:

Ja sé que la política és la política, però hi ha una cosa que es diu dignitat i potser Convergència s'hauria de replantejar això de pertànyer al grup liberal.

Josep Usó:

Evidentment, a aquestes alçades del partit, no es pot ser passerell. està més que clar que el que importa en política internacional son els interessos. Per això cal no deixar passar cap oportunitat que es presente. En aquest cas, l'entrada d'UPyD i de Cs al grup liberal, juntament amb els independentistes flamencs n'és un bon exemple. El problema veritable és que han perdut suport i els cal quasi qualsevol per mantindre el volum. Però el que em sembla també important és que, una part del poder que perden el guanyen grups més d'esquerra, on està ERC, per exemple. Perquè els socialistes estan estancats (el colp no és tan fort a Europa com a Espanya però Déu n'hi do) i els populars baixen i força. 

De tota manera, el que resultarà curiós és veure com s'aprofiten les oportunitats que s'aniran presentant. Cal no oblidar que els diputats espanyols seguiran essent espanyols. I, només per interessos (econòmicament no és un soci amb cap interés) els seus diputats tenen un prestigi molt escàs. En bona mesura pel seu comportament, pretensions buides i afany de protagonisme injustificat. 

Recordem, a tall d'exemple, el cas de l'ex-vicepresident Vidal-Quadras. Ara està a l'atur.

Josep Selva:

La política sempre ha fet extranys companys de llit, i en aquesta orgía europarlamentària què hi ha de fer en Tremosa i companys de CIU deixant-se empalar per amor a l'ALDE?. Perdre es una lliçó?. Doncs suspens: no han après la lliçó

Oriol Gil:

Potser si en Tremosa i companyia tingueren principis, haurien d'abandonar l'ALDE.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Sense principis, la consistència del suport és mínima en qualsevol direcció. I qui avui pressiona demà pot ser el pressionat.