Opinió
-
Pels seus fruits els coneixereu
Vicent Partal
01.10.2013
-
Per Mallorca ens ix el sol
Vicent Partal
30.09.2013
-
Déu n'hi do
Vicent Partal
27.09.2013
-
Coses de boigs
Vicent Partal
26.09.2013
-
La independència és natural
Vicent Partal
25.09.2013
-
Duran i la tercera resposta
Vicent Partal
24.09.2013
-
L'estat és d'ells
Vicent Partal
23.09.2013
-
La samarreta ara és verda
Vicent Partal
20.09.2013
-
No perdem la posició
Vicent Partal
19.09.2013
-
La Unió juga amb foc
Vicent Partal
18.09.2013
-
The European Union is playing with fire
Vicent Partal
18.09.2013
-
El marc legal, el passen per alt quan volen
Vicent Partal
17.09.2013
-
La sorpresa bàltica
Vicent Partal
16.09.2013
Vicent Partal
15.10.2013
Que el meu país no siga així!
En recorde perfectament la cara. Era en un estudi de Catalunya Ràdio, després d'una d'aquelles tertúlies amb Jordi Vendrell. Havíem parlat molt dels atemptats dels GAL i ell, un polític català que no era del PSC, s'havia mostrat enormement comprensiu amb els assassinats. I amb els assassins. Ja amb els micròfons tancats ho va reblar del tot alçant els braços i dient: 'Sou uns il·lusos, tots els països ho fan, això, quan cal.'
Aquell dia va ser un dels primers en què vaig pensar que si mai tenia el meu estat, el nostre, sobretot no voldria que fos com aquell. Perquè m'horroritzaria que el meu estat assassinàs. M'indignaria si en el meu estat un responsable polític acceptàs no tan sols de passar per alt les lleis, sinó de delinquir greument. Em resultaria insuportable que en el meu estat la policia no únicament torturàs, sinó que ho fes en la presència impassible del governador civil.
I no, a desgrat d'allò que ens digué aquell personatge, no tots els estats fan igual. Perquè no tots els estats són tan indecents com l'Espanya dels GAL. És cert que alguns ho fan, o ho han fet. Però són justament aquells en què l'estat mateix és una arma maniquea dels uns contra els altres. Aquells on els capricis dels qui ocupen les institucions pesen més que no pas la norma o la llei. Aquells on la democràcia té molt de retòrica llancívola i ben poc d'exercici.
Per això, ara que tenim a tocar el nostre projecte, cal que ens conjurem per a l'endemà. Perquè la nostra república no siga així. O perquè nosaltres, els independentistes d'avui, siguem els primers de denunciar-la si hi esdevé.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015