La pressió europea és la que fa més mal a Rajoy

Rajoy pot manipular bona part de l'opinió pública espanyola, encara. Ho va demostrar ahir un una de les compareixences de premsa més abjectes de la història. Però té un problema a la resta d'Europa. Com a mostra, l'article de The Economist d'ahir mateix, en què aquest influent setmanari britànic es demanava com podia ser que els espanyols acceptassen tanta corrupció sense fer res.

La dificultat principal la tindrà a Europa, per això. És cert que per una banda hi ha molts governs europeus contents del fet que el PP tinga una majoria parlamentària estable. Però per una altra els fets actuals són massa, diguem-ho així, espectaculars per a no ser tinguts en compte. La credibilitat de Rajoy al consell europeu és sota mínims. Molt sota mínims. Perquè, quina confiança es pot tenir en un president mentider, corrupte, manipulador i acorralat? Amb tot això que Bárcenas aboca sobre la taula del jutge, Rajoy no ha d'estar preocupat tan solament per les conseqüències polítiques, sinó també per les penals. Encobriment i obstrucció a la justícia pot arribar a significar quatre anys de presó. Poca broma. 

No sé si l'oposició local, local d'allà i local d'ací, trobarà la manera adequada de fer caure Rajoy. No sé si el tombaran Pedro J. Ramírez i Luis Bárcenas a base de revelacions espectaculars i, efectivament, xantatges. Però sí que sé que els socis europeus no tindran tanta paciència amb Rajoy com sembla que tenen els ciutadans de l'estat espanyol. Perquè, malgrat la propaganda, la situació continua essent molt perillosa. A Brussel·les protesten perquè el seu govern no fa res i l'economia continua penjant d'un fil. A Itàlia ja es van desfer de Berlusconi quan allò no s'aguantava. Per què ara no?

PD. Nosaltres, a la nostra. O siga, el referèndum o la proclamació...

L'opinió dels subscriptors de VilaWeb

Els subscriptors que han respost al correu diari aporten visions, a voltes iròniques, sobre aspectes diversos de l'escàndol. En destaque uns quants:

Maria Rosa Guasch: De la roda de premsa de Rajoy, després d'haver-la vist a TV3, en voldria destacar la falta de credibilitat que té, la poca responsabilitat que manifesta fent veure que no passa res o que a ell no li fa ni fred ni calor, ni l'afecta. El fet que una pregunta, la primera, la fes un diari que no era el que abans havien decidit els periodistes és molt greu. Semblaria un tòpic si no fos real: a Anglaterra això hauria estat causa directa de dimissió del president.

Geofroy Lourdou: Abans de tot deixem-ho clar: en qualsevol país democràtic el cap de govern hauria dimitit en aquesta situació (el cas de la dimissió del ministre britànic Chris Huhne arran d'una multa de trànsit de deu anys d'antiguitat fa pensar...). En canvi, Mariano Rajoy tant sols respon a dues preguntes en una paròdia de conferència de premsa. Acabarà dimitint? Ni que sigui per sentit d'estat i responsabilitat ho hauria de fer. Espanya, amb una desocupació rècord i ara la revelació del nivell de corrupció de la classe política, ha perdut la poca credibilitat que tenia. La imatge d'Espanya va per terra. Però, vist el recorregut polític de Rajoy (el ministre del Prestige), dubto molt que plegui i ni tan sols que al capdavall es trobi abocat a fer-ho. Els seus millors aliats són la majoria absoluta del PP, la implicació dels principals homes forts del partit en les acusacions de Bárcenas i, sobretot, el mes d'agost que s'apropa i que permetrà una vegada més a Rajoy de passar els dies fins que empenyin l'any...
PS: Tampoc no crec que ens interessi pas gaire un canvi de govern ara, ans al contrari. Amb un cap de govern debilitat, des del punt de vista nacional i sobretot internacional, l'opinió pública podria entendre millor el nostre afany d'anar-nos-en d'aquest estat corcat.

Bernat Puigtobella: Em demano què passaria si els donants del PP fessin una cadena humana en solidaritat amb Rajoy... Potser seria més llarga que la que farem nosaltres per la independència...

Mariano Ferrer: Qui realment sustenta el govern són les grans fortunes, el poder econòmic dels grans accionistes i l'economia especulativa. Si aquests ho volen, el govern de Mariano Rajoy s'aguantarà.

Pep Agulló: De la pudor d'aquest 'femer recurrent' que és Espanya, com deia un periodista, només en poden sortir malvestats contra Catalunya. Històricament ha estat així. És, doncs, preocupant que Mas doni consells a Rajoy, que De Gispert digui que si la consulta es fa el 2015 no passa res i que ERC entri a valorar si ha de dimitir, etc… Quin capteniment més penós de la classe política catalana. La societat civil tiba la corda cap a la consulta, i els polítics d'aquí exercint de vassalls de la corona cercant l'escletxa per on poder-se-la estalviar, la consulta. La crisi del govern de Rajoy només pot tenir sortida amb l'exacerbació del centralisme per ofegar Catalunya. Hem d'accelerar la via sobiranista del referèndum.

Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou el tema de què tractarà l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i s'hi ajunten.

Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els socis europeus no tindran tanta paciència amb Rajoy com tenen els ciutadans de l'estat espanyol