Opinió
-
Pels seus fruits els coneixereu
Vicent Partal
01.10.2013
-
Per Mallorca ens ix el sol
Vicent Partal
30.09.2013
-
Déu n'hi do
Vicent Partal
27.09.2013
-
Coses de boigs
Vicent Partal
26.09.2013
-
La independència és natural
Vicent Partal
25.09.2013
-
Duran i la tercera resposta
Vicent Partal
24.09.2013
-
L'estat és d'ells
Vicent Partal
23.09.2013
-
La samarreta ara és verda
Vicent Partal
20.09.2013
-
No perdem la posició
Vicent Partal
19.09.2013
-
La Unió juga amb foc
Vicent Partal
18.09.2013
-
The European Union is playing with fire
Vicent Partal
18.09.2013
-
El marc legal, el passen per alt quan volen
Vicent Partal
17.09.2013
-
La sorpresa bàltica
Vicent Partal
16.09.2013
Vicent Partal
30.03.2012
Dubito, ergo cogito
Una de les coses més espectaculars que passen en aquesta crisi, o per culpa de la crisi, és la necessitat que sembla que tinguen alguns polítics de demostrar-se inflexibles. Ser capaç de dialogar, de pactar, d'escoltar l’altre, d'evolucionar i d'adaptar-se sempre s'havia considerat un valor positiu, però ara sembla que el valor positiu siga, justament, de no canviar. De no canviar de pensament, passe què passe.
Una actitud estúpida, en definitiva. Tancar-se a la possibilitat de no tenir raó s’ha demostrat, de cap a cap de la història, completament inútil, a més de tremendament perillós. És famosa, i molt citada, la màxima de Descartes, ‘cogito, ergo sum’ ('pense, per tant sóc'). Però, a mi, sempre m’ha cridat l’atenció que solga citar-se sense referir-se al dubte metòdic que menà Descartes a tal conclusió. Per això podríem reformular la idea dient: si dubte, pense, i únicament si pense, sóc.
Potser el dubte no és moda. Ara, tant el president del govern espanyol com els dels nostres governs farien bé de demanar-se si no hem tocat sostre, si no hem arribat a un punt extrem que no es pot ultrapassar sense que se'n seguesca una trencadissa irreparable. Farien bé de dubtar, simplement. Un exercici que no hauria de ser tan complicat, si han vist què passava en els nostres carrers i quanta gent demanava un altre estil, un altre model.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015