Opinió
-
Això és una partida d’escacs
Vicent Partal
10.12.2013
-
Senyor Rajoy, no s'amague rere les lleis: les independències són fets polítics
Vicent Partal
09.12.2013
-
La foto de Navarro
Vicent Partal
06.12.2013
-
Quan el món jutja Espanya
Vicent Partal
05.12.2013
-
Qui dóna suport a Fabra?
Vicent Partal
04.12.2013
-
I per què hem de ser a l’OTAN?
Vicent Partal
03.12.2013
-
El valencià emprenyat
Vicent Partal
02.12.2013
-
Tiananmen a Burjassot
Vicent Partal
29.11.2013
-
El silenci d'Hollande
Vicent Partal
29.11.2013
-
La violència del PP
Vicent Partal
28.11.2013
-
Catalonia is not Scotland
Vicent Partal
27.11.2013
-
Fabra és un criminal, però el problema és que ja ho era
Vicent Partal
26.11.2013
-
Les possibilitats que es discuteixen per a la consulta
Vicent Partal
25.11.2013
Vicent Partal
24.07.2013
La martingala judicial
Un sistema judicial tan desacreditat com l'espanyol hauria de tenir una cura especial a prevenir els escàndols, però com és ben visible no ho fa. Ahir, per exemple, el Tribunal Suprem va salvar de la presó Jaume Matas i els seus còmplices, rebaixant una condemna de l'Audiència de Palma. El resultat és que en compte de condemnar-lo a cinc anys i tres mesos de presó tan sols el condemna a nou mesos, la mida justa perquè no hi haja d'ingressar.
I tanmateix el condemna. No el declara pas innocent. Addueix que l'audiència no va respectar prou la presumpció d'innocència, i ho fa amb uns arguments més que primmirats que m'agradaria molt que fossen usats en uns altres casos. Dir, per exemple, que no es pot considerar que Matas cometés prevaricació 'perquè de cap manera no es pot sostenir que cap autoritat o funcionari públic hagués dictat una resolució arbitrària sabent que era injusta' fa riure. Literalment.
Si Matas no hagués estat president balear ni ministre espanyol del PP de segur que la resolució no hauria estat de cap manera tan magnànima. I m'imagine que aquesta és una sensació compartida per la majoria de lectors. Matas s'ha salvat com es va salvar Camps, amb una martingala molt més que discutible. Un context en què la indecorosa militància popular del president del Constitucional espanyol pren una importància singular. Perquè diu molt sobre com són les coses allà dalt. I fa difícil, molt difícil, de no sospitar-ne.
PS. No puc evitar un comentari més o menys lingüístic. 'Martingala' és un mot occità de vella trajectòria en el català i ve de lo Martegue (Martigues, en francès), vila provençal on viu un subscriptor valencià de VilaWeb. Records.
L'opinió dels subscriptors
Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou el tema de què tractarà l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i s'hi ajunten.
Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.
Xisco Llorens: Avui mateix hem vist el tracte diferent que han rebut els corruptes del PP i els d'Unió Mallorquina. Que tampoc no són sants, però tenen dret de ser tractats igual, en qualsevol cas.
Josep Usó: Cada vegada es veu més clar que al Reino de España l'estat de dret és diferent segons qui eres. Si pertanys a l'establishment (o l'aparato del estado, que és més llarg), se't perdona tot. I ni es prenen la molèstia de dissimular. Si, per contra, ets una persona normal, aleshores pagaràs per tot. Pel que has fet, pel que no has fet i pel que fan els altres. Lògicament, un estat com aquest no convida a fer-hi inversions de cap mena. No és d'estranyar que el capital humà fuja des de fa segles. En el cas que jo conec, en la química, des dels germans Elhuyar fins a Manuel Antonio Catalan i Enrique Molés, passant per tots els científics de renom que us vinguen al cap: Mariano Barbacid, Ignasi Cifrac o la munió de científics brillants i joves que ha treballant als EUA, Alemanya, o a qualsevol lloc.
El cas concret del senyor Matas em sembla vergonyós. Ja cal que done explicacions, don Mariano, ja.
Maria Sorribes: Però com ens hem de fiar de la justícia si el president del Tribunal Constitucional, que és a dalt de tot, milita en el mateix partit que el condemnat! On s'és vist!
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015