Opinió

 

<34/169>

Vicent Partal

09.01.2013

La responsabilitat de Duran

La fi del cas Pallerols, l'acord assolit, deixa poc marge de dubte. Unió Democràtica de Catalunya admet haver-se finançat irregularment mitjançant subvencions del Departament de Treball entre el 1994 i el 1999. El fiscal afirma que, en total, 600.000 euros que havien d'anar destinats a cursos es van desviar per a finançar el partit. En virtut del pacte aconseguit ara, els acusats esquiven la presó. Des del punt de vista jurídic, res a dir. Però i des del punt de vista polític?


Cal recordar l'abast de la trama. En el judici el fiscal acusava Unió i els seus militants d'haver desviat cap al partit 600.000 euros que havien d'haver servir per finançar cursos per a desocupats. Però al parlament la Sindicatura de Comptes ha informat que les empreses de Pallerols en aquella època van rebre subvencions per valor de prop de divuit milions d'euros. I que d'aquestes subvencions ja se'n van revocar el 34%, amb un valor de sis milions d'euros que havien d'haver estat retornats. I que no els van retornar perquè les empreses van fer fallida. Són molts diners...


Unió no és el primer partit al qual es demostra un finançament irregular. Dissortadament, el mal és massa estès. Però això no pot servir d’excusa. És un fet notablement greu. Un partit, membre de la coalició de govern del president Pujol, va fer que diners que havien de servir per a una causa pública anassen a parar a butxaques privades. L'acord en l'àmbit de la justícia és correcte. Però queda la responsabilitat política. Ningú d'Unió no l'assumirà.


En aquells anys, el màxim dirigent del partit demòcrata-cristià ja era Josep Antoni Duran i Lleida. Duran va dir en una entrevista a la Cadena SER que si es demostrava això que es va demostrar ahir ell dimitiria. Però no dimitirà pas. Ho sabem tots. Qualsevol raó o excusa serà vàlida. Tant hi fa, al capdavall. Encara que no hagués dit res hi ha una tradició honorable segons la qual el cap és el responsable d’allò que passa en una organització. I, ni que ell no en tinga la culpa, hi ha dies, importants, en què ha de concretar en la seua persona i en els seus actes allò que l'organització haja fet malament. O bé.


Per això, encara que no hagués dit res fa anys, avui Duran hauria d'assumir políticament les conseqüències d’allò que ha fet Unió i dimitir. I demanar perdó als ciutadans i al Parlament de Catalunya, que durant molts anys ha mirat de saber què hi havia de veritat en el cas Pallerols i s'ha trobat massa sovint amb negatives irades i cops de pit tan solemnes com –avui ho sabem– falsos.


No ho farà, però. Duran no dimitirà. D'ell, només n’espere que, si més no, en algun racó del seu cervell siga conscient del mal que ha fet a Unió, un partit d'història remarcable que no es mereixia de trobar-se enfangat d’aquesta manera. I també a la política, la de tots: la credibilitat social, el prestigi, la imatge pública de la política. I a Catalunya, és clar.

Mail Obert