Opinió
-
Això és una partida d’escacs
Vicent Partal
10.12.2013
-
Senyor Rajoy, no s'amague rere les lleis: les independències són fets polítics
Vicent Partal
09.12.2013
-
La foto de Navarro
Vicent Partal
06.12.2013
-
Quan el món jutja Espanya
Vicent Partal
05.12.2013
-
Qui dóna suport a Fabra?
Vicent Partal
04.12.2013
-
I per què hem de ser a l’OTAN?
Vicent Partal
03.12.2013
-
El valencià emprenyat
Vicent Partal
02.12.2013
-
Tiananmen a Burjassot
Vicent Partal
29.11.2013
-
El silenci d'Hollande
Vicent Partal
29.11.2013
-
La violència del PP
Vicent Partal
28.11.2013
-
Catalonia is not Scotland
Vicent Partal
27.11.2013
-
Fabra és un criminal, però el problema és que ja ho era
Vicent Partal
26.11.2013
-
Les possibilitats que es discuteixen per a la consulta
Vicent Partal
25.11.2013
Vicent Partal
09.01.2013
La responsabilitat de Duran
La fi del cas Pallerols, l'acord assolit, deixa poc marge de dubte. Unió Democràtica de Catalunya admet haver-se finançat irregularment mitjançant subvencions del Departament de Treball entre el 1994 i el 1999. El fiscal afirma que, en total, 600.000 euros que havien d'anar destinats a cursos es van desviar per a finançar el partit. En virtut del pacte aconseguit ara, els acusats esquiven la presó. Des del punt de vista jurídic, res a dir. Però i des del punt de vista polític?
Cal recordar l'abast de la trama. En el judici el fiscal acusava Unió i els seus militants d'haver desviat cap al partit 600.000 euros que havien d'haver servir per finançar cursos per a desocupats. Però al parlament la Sindicatura de Comptes ha informat que les empreses de Pallerols en aquella època van rebre subvencions per valor de prop de divuit milions d'euros. I que d'aquestes subvencions ja se'n van revocar el 34%, amb un valor de sis milions d'euros que havien d'haver estat retornats. I que no els van retornar perquè les empreses van fer fallida. Són molts diners...
Unió no és el primer partit al qual es demostra un finançament irregular. Dissortadament, el mal és massa estès. Però això no pot servir d’excusa. És un fet notablement greu. Un partit, membre de la coalició de govern del president Pujol, va fer que diners que havien de servir per a una causa pública anassen a parar a butxaques privades. L'acord en l'àmbit de la justícia és correcte. Però queda la responsabilitat política. Ningú d'Unió no l'assumirà.
En aquells anys, el màxim dirigent del partit demòcrata-cristià ja era Josep Antoni Duran i Lleida. Duran va dir en una entrevista a la Cadena SER que si es demostrava això que es va demostrar ahir ell dimitiria. Però no dimitirà pas. Ho sabem tots. Qualsevol raó o excusa serà vàlida. Tant hi fa, al capdavall. Encara que no hagués dit res hi ha una tradició honorable segons la qual el cap és el responsable d’allò que passa en una organització. I, ni que ell no en tinga la culpa, hi ha dies, importants, en què ha de concretar en la seua persona i en els seus actes allò que l'organització haja fet malament. O bé.
Per això, encara que no hagués dit res fa anys, avui Duran hauria d'assumir políticament les conseqüències d’allò que ha fet Unió i dimitir. I demanar perdó als ciutadans i al Parlament de Catalunya, que durant molts anys ha mirat de saber què hi havia de veritat en el cas Pallerols i s'ha trobat massa sovint amb negatives irades i cops de pit tan solemnes com –avui ho sabem– falsos.
No ho farà, però. Duran no dimitirà. D'ell, només n’espere que, si més no, en algun racó del seu cervell siga conscient del mal que ha fet a Unió, un partit d'història remarcable que no es mereixia de trobar-se enfangat d’aquesta manera. I també a la política, la de tots: la credibilitat social, el prestigi, la imatge pública de la política. I a Catalunya, és clar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015