Opinió
-
Això és una partida d’escacs
Vicent Partal
10.12.2013
-
Senyor Rajoy, no s'amague rere les lleis: les independències són fets polítics
Vicent Partal
09.12.2013
-
La foto de Navarro
Vicent Partal
06.12.2013
-
Quan el món jutja Espanya
Vicent Partal
05.12.2013
-
Qui dóna suport a Fabra?
Vicent Partal
04.12.2013
-
I per què hem de ser a l’OTAN?
Vicent Partal
03.12.2013
-
El valencià emprenyat
Vicent Partal
02.12.2013
-
Tiananmen a Burjassot
Vicent Partal
29.11.2013
-
El silenci d'Hollande
Vicent Partal
29.11.2013
-
La violència del PP
Vicent Partal
28.11.2013
-
Catalonia is not Scotland
Vicent Partal
27.11.2013
-
Fabra és un criminal, però el problema és que ja ho era
Vicent Partal
26.11.2013
-
Les possibilitats que es discuteixen per a la consulta
Vicent Partal
25.11.2013
Vicent Partal
01.10.2010
Un país d'honorables
La mort de Joan Triadú ha sacsejat la nostra societat, com era d'esperar. Perquè Triadú encarnava l'excel·lència en l'ofici, ens restarà sempre com un enorme crític literari, però també ens en restarà el combat per la dignitat personal i col·lectiva en el moment més difícil del nostre país.
N'hi ha que són grans professionals, i això sol ja els fa mereixedors del nostre reconeixement. N'hi ha que lluiten perquè la societat siga millor, i això sol ja els fa mereixedors del nostre reconeixement. Què hauríem de dir, doncs, d'un home que va ser clau en la resistència contra el franquisme i en la recuperació de la llengua pròpia, d'un gran pedagog i d'un dels millors crítics literaris, si no el millor, que hem tingut?
Joan Triadú era, per tot això, una persona honorable, digna del nostre respecte i admiració. Però ho era també com un dels representants clars i decisius d'aquelles generacions que, l’endemà de la derrota, es trobaren davant els ulls el paisatge desolat i sense esperança que el franquisme els imposava. Una generació que, tanmateix i per sort nostra, va saber alçar-se, va saber sobreposar-se a la por i al pessimisme i va començar a treballar perquè algun dia aquest país fóra un país normal.
No ho som encara, però si som més a prop que mai de ser-ho és, allà a la primeria del tot, per la seua tenacitat per salvar-nos els mots, per recuperar les llibertats i la dignitat arrabassada. El nostre país és dels que tracta d'honorables les seues màximes autoritats, segurament perquè és un país que ha pogut sobreviure gràcies a gent honorable, com Joan Triadú.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015