Opinió

 

<33/169>

Vicent Partal

28.06.2013

Violència desproporcionada

Per segona vegada en menys d'un mes, Girona ha estat escenari d'una càrrega desproporcionada dels mossos d'esquadra, en ocasió d'una manifestació contra els Borbó. Desproporcionada perquè en un país normal la policia respon, si és que ha de respondre, en concordança amb l'amenaça que representa la situació. I no sembla pas que una concentració de tan sols seixanta persones justifique un atac com el que s'hi va viure, on hi hagué sis ferits de diversa consideració.


El problema, a més, és que plou sobre mullat. A primers de juny ja hi va haver una situació semblant a Girona. I, a Barcelona i a més poblacions, l'actuació de la Brigada Mòbil dels mossos d'esquadra, particularment,  desperta recels fonamentats. Amb unes actuacions molt més que discutibles s'han guanyat la reputació de fer un ús excessiu i gratuït de la violència, reputació que ja afecta la credibilitat i la imatge de tot el cos.


Ara fa més d'un any, ja vaig advertir en un altre editorial que aquest model d'actuació dels mossos fa molt mal al país i concretament al projecte sobiranista. Però va més enllà: fa mal a la democràcia i tot. Ahir el batlle de Girona va haver de protestar i demanar aclariments. I si ja hem arribat a aquest extrem i les coses són en aquest punt potser fóra bo que el govern tractàs aquesta qüestió per la importància que té i que no es tancàs en una defensa corporativista del cos. Defensa que en circumstàncies normals pot ser comprensible però que ara, vist tot això que hem vist, no ho és.


 


L'opinió dels subscriptors de +VilaWeb:


Ara els subscriptors de +VilaWeb, en el correu que cada dia els detalla en quines notícies treballa la redacció per a l'endemà, reben també el tema de què jo escriuré a l'editorial. No podrà ser cada dia, perquè hi ha dies que fins ben tard no sé de què escriuré, però procuraré que siga el màxim de dies. D'aquesta manera podré escoltar la vostra opinió, mesurar millor què dic i incorporar-la al text, si cal.


Avui, sobre la qüestió dels mossos, hi ha hagut unanimitat en la preocupació per l'actuació. I sorpresa, fins i tot. Potser Pep Agulló ho ha reblat dient: 'Els mossos actuen com la típica policia colonial: una gran dosi d'agressivitat per a demostrar a l'amo la fidelitat a les seves lleis contra la pròpia ciutadania. Una policia autonòmica a imatge de l'espanyola… Tot això ha de canviar en el model del nou estat.'


I, encara comentant l'editorial d'ahir sobre el PSC, no em puc estar d'exposar l'opinió de Xavier Capdevila, que considera que l'article 'segueix en la línea, molt del Vicent, de creure que en el PSC encara hi queda "PSC", línia que jo ara crec errònia després d’haver-hi coincidit durant molts anys. Jo crec que la grandesa del PSC era combinar una militància i uns votants d’esquerres i profundament catalanistes amb un altres també d’esquerres que no eren catalanistes o no els interessava el catalanisme (per origen, per la identificació de nacionalisme amb dreta burgesa, o també per actitud passiva que ser més o menys català o espanyol no és la cosa més important). Aquest PSC ja no existeix i la gent que se sentia catalanista n'ha marxat, o s'hi manté fent la viu-viu, moltes vegades perquè li va la nòmina; sigui com sigui, si n'hi ha és una minoria. La resta, la majoria de l’actual PSC, són allò que el senyor Navarro i la seva executiva diuen, són i representen: al cap i a la fi no manen pas fruit d’un cop d’estat, sinó d’unes majories sorgides d’un congrés amb un mínim funcionament democràtic, tan democràtic com ho permeten les estructures dels partits controlats per uns aparells rígids i mercantilistes. Aquest  PSC no serà mai independentista, perquè és i vol ser una delegació catalana d’un PSOE que mai no s’ha cregut ni ha treballat per la viabilitat d’una Espanya plural; una altra cosa és que molts votants, militants o dirigents de l’antic PSC puguin construir un nou projecte socialista a Catalunya, de Catalunya i per Catalunya.'

Mail Obert